SONS D’UN RIEROL...

" LA PEDRIZA "
El Colchón de Sant Quirze
de Pedret ( Berguedà )


                           

SONS D’UN RIEROL...!



N’hi ha rierols coberts
de túniques cristal·lines,
que amaguen cossos i ànimes,
refets de pètals diamantins.


Quan a frec d’ells,
en faig una passejada
amb ulls enfonsats
pels pensaments entristits,
aleshores, subtilment,
a recer meu, es presenten
uns éssers caminants
que fan el distret,
què et parlin
i, et donin la mà,
que t’infonen de noves
energies, les quals,
a poc a poc,
van alterant els teus
sentiments de malenconies.


I, va ser una vesprada
d’abril, arran d’un rierol
on un personatge amb
cabells platejats i,
esguard penetrant,
em va fer recuperar
aquelles il·lusions ja oblidades
als cellers del meu cor.


En voler-li agrair aquell
esforç seu, per salvar-me
de les angoixes,
en un capbussó al dessota
de les aigües, s’hi va dissoldre.


Cada vegada que m’hi acosto
a aquella riba, en puc sentir
la remor d’aquelles paraules
tendrívoles, amb la peculiaritat
que ara, en van acompanyades
per musicalitats què
m’embadaleixen.


Quan penses que andareges
mig embogida, com perduda
enmig de la natura, és llavors,
quan et contemples al bell mig
del flum, tota esquitxada d’aigua, i, una veu de cos 
exclòs, et diu:

" Gaudeix i, no t’emboliquis més."








Adela Payá i Prats
              ⛵