LES GAVINES…

GAVINES


                              

LES GAVINES…!


Aquesta vesprada, 
les gavines tan grans com els conills m’esparveren, quan voletegen per sobre meu.
Al seu pas dibuixen ombres gegantines i, m’hi sento com si estigués acomodada a dintre dels seus paps.



No sé quina cosa hi puguin
estar menjant,
però espicassen al dessota
de les pedres;
s’hi passegen al teu voltant,
com si tu no estiguessis;
i, ja hi senten als humans
com a part dels seus paratges.


Avui, a aquests aucells no els sotjo com bestioles poètiques,
més bé, em commouen de temences, i, he transcorregut el capvespre fugint dels llocs on aterraven.


Cadira i tovallola en mà
han canviat de setí moltes vegades.


N’hi havia tantes aus mig embrutides, què em preguntava d’on venien,
o sí ben bé, també ficaven 
els seus becs a dintre dels contenidors de les escombraries...S’hi havien
urbanitzat..?


Em ve a la ment el film d’en
Alfred Hitchcock intitulat:
“ els pardals “.


Aquests aus en créixer una mica més, ens podran prestar els seus lloms per a fer-ne de genets a sobre d’elles.



S’atreviran amb els seus galets sí hi passen gana, a voler-nos omplir el cos d’agullonades...?


Me les miro fixament als ulls,
de bat a bat, i em produeixen
esgarrifances, ...!


Aquest vespre han assetjat
la platja, n’hi ha una munió
de gavines famèliques,
potser s’han oblidat de posar
a la pràctica el seu instint
de pescadores...?


Ja a prop dels nens, van picotejant les molles de pa, 
on a mans vessades, les criatures, van llançant-les
per sobre del pedregam.


Sento una mica de paüra, així
que hi marxaré abans d’hora...!






Adela Payá i Prats
           😲