 |
| DUSAN MAREK ( 1926-1993 ) " EGO " |
EXPOSICIÓ DE
L’EGO...
Quadres i més quadres
s’hi despengen des
de les
murades,
aleshores fent
recordatoris d’un
passat.
D’aquell amor que
s’hi va
ferir
maldestrament,
se n’han fet
esvoralls..
Enaltir l ‘ <Ego>
per alguns,
hi mereix totes
les seves
remembrances,
però dels amors
maltractats
s’hi fan esberles
d’oblits.
L’amor ben bé masacrat,
però les presumpcions
exposades, sense vergonya,
al davant de
tants innocents,
fan repicar
picarols
a l’interior de
les coves.
Aquells que
cercant veneració
endrapen als seus
coetanis,
són els mateixos
que a la
nostra Mare Terra
la
farceixen d’involucions.
En comptes de
moments
íntims i, de ben
petitons,
es construeixen indrets
gegantins i
lluents,
que serveixin per
a alguna
cosa més, que no
siguin
manifests de
paraules enlairades.
Una llarga cadena
de ments
emboirades,
allunyen als
terraqüis dels
seus camins
de les veritats i,
de les savieses.
Hui per hui,
romanem a l’almosta
dels qui fent-se
passar per xais
arreceren pells
de llangardaixos
a dintre seu...
Només per
compassió, n'hauríem
d’ensenyar-los lliçons
d’humilitat.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada