UN PASSAT AMOROSIT...

UN PASSAT
AMOROSIT...!



Aquelles epístoles escrites
amb lletres ben menudes,
parlaven d’amorositats.


D’amagatalls, 
n'havia de llegir-les,
a cadascuna d’elles,
ja n'eren mig rebregades,
ocultades, a propòsit,
als calaixos tancats en clau.


Mentrestant, una mar
a la platja d’Oliva
els pensaments me’ls acoloria
de blau i, un Sol refulgent,
els meus sentiments,
me’ls abillava amb 
centelleigs daurats.


I, aquell estiu, presonera dels
quefers d’un progenitor obsedit,
feia esforços per oblidar-me’n
momentàniament de tu...


Fins que de dintre meu una veu
repetitiva m’acoltellava de seguit:


“No es pot abandonar l’amor
en mans de qualsevol,...”


I, així, ja disposada a fer-lo
realitat, tot ho vaig confrontar,
hi van caure al terra un munt
de coses:
totes les falsedats
en van donar la seva cara
al meu davant i, encara que
a soles, m’hi vaig quedar,
tu i jo, per sempre ens vàrem
tenir l’un a l’altre.


N’érem dos marginats que
s’estimàvem amb força,
amb eixa força que cal
guarir tots els dies,
la qual ens empentava
a transmutar-ho tot;
a més a més, hi vam
gaudir de la sort de
concórrer en plena
adolescència,
fins que tu, després
de vint i sis anys d’estar-nos
ben junts, hi vas decidir
emprendre camins
a sobre de les autopistes còsmiques.







Adela Payá i Prats
              💕