MULLER ASSETJADORA...

MULLER
ASSETJADORA...!


Tu, assetjadora, com
diu una cançoneta;
diabòlica assetjadora,
què el vas acollir
tendrament
entre els teus braços,
què el vas bressolar
a sobre del teu pitram,
què com cap ésser
de la creació
el vas endolcir com ningú
no ho havia fet,
què com la seva amant
t’haguessis inventat les
carícies més suggestives
per tal d’espinyolar-lo.


Tu, divina assetjadora,
què d’amor daurat
a tot ell, el vas cobrir
de centelleigs captivats;
i, ell, desconeixedor
de les amorositats,
s’hi va sentir força
atabalat, ....Fins i tot,
com no sabia que sentir-ne,
tot ho va confondre.



Metamorfosejat per ales
de voliaines, què als cels
i, a les flors galzaven,
s’hi va creure maldestrament
que n’era ajaçat
a dintre dels ous
de les papallones.


Les teves excentricitats
no n’estaven fetes per a d’ell.


Lloable assetjadora, què
per un període de temps
el vas trasbalsar de tal mena,
què s’hi va allunyar
cavil·lant el contrari
del que realment s’hi va
instaurar a dintre d’ell.


Fugitiu de l’amor, tu, el vas
fletxar i, totes les teves
sagetes romanen
mig adormides
a dintre del seu cor, però ja
no podrà oblidar-ne
la seva remor,
mentre desesperadament
es dissoldrà entre una munió
de succedanis i,
de cap de les maneres,
no assolirà esparpillar
de nou, aquell efecte
de les dagues sortilleres.


Tu, muller assetjadora, què
sense saber-ho li’n vas
obrir el seu cos al compàs
d’un cor entumit,
què com magrana
hi va esclatar a contracor,
de drupèoles bel·ligerants,
exhibint tots els seus atributs
d’exquisideses envermellides.







Adela Payá i Prats 
             🏓