SEGUINT ELS TEUS
PASSOS...!
Petjades i més petjades,
missatges esculpits a sobre
dels arenals,
mentre llengües aigualides
anaven dissolent-los a poc a poc.
Capficada en lletrejar el què
esmentaves, anava a la teva
recerca, ...Aquest joc teu
que t’acabaves d’inventar
em duia a recórrer un munt
de platges.
Travessies pels corriols dels silencis, on els vocables muts, encara que sortint d’entre els llavis, no podien ser-ne escoltats.
Ventrílocs obrint i tancant
boques de les quals cap aldarull
no s’hi podia advertir.
En detenir-me al davant d’un
estrèpit d’onatges, colpejant
contra els esculls, enllà t’he trobat contemplant l’oceà.
Amb prou feines ni un mot has
pronunciat, però el teu esguard
m’invitava a quedar-me a recer teu i, sense adonar-me la teva mà molt dolçament acaronava
els meus dits.
Ens hem combregat
de llambregades abissals...!
Dels teus ulls calidoscòpics,
en treia imatges conjugant-se
amb les formes i els colors,
i, ja trasbalsada
entre les seves espirals irisades,
m’he ataüllat als teus braços
immensament arraulida,
on un reguerol de besades
han tatuat el meu rostre
amb empremtes
de crancs i, de clotxines.
En obrir els ulls ja no hi eres,
al meu palmell n’havies esgrafiat amb tinta emblavida
paraules tendrívoles, on deies
que tostemps n’havies tingut
cura de mi.
Adela Payá i Prats
💖
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada