RESPLENDOR...

 DOS LLUMS AL CEL


                                    

RESPLENDOR...!



Morades de fades,
inferns de móres,
tu, fent cavalcades
per sobre dels núvols,
la por ja l’has arraconada,
i, rodoles per totes
les sínies estel.lars.


Mentre menjo dels fruits
del foscam,
una flor diamantina
em llances des dels eteris,
què en arribar arran
del terregall,
n’ha fet eclosionar
brolladors subterranis,
des del fons de la gleva
eixamorada.


Corcers de cristalls,
s’alcen des dels
aiguamolls, tots enjoiellats
d’esquerdills
i, de llampurneigs 

fluorescents;
en mostrar-me el seu llom,
un d’ells, a l’èter em retorna i,
enllà a tu et clisso
dibuixant volves
emblanquinades.


En abraçar-nos, un devessall
de noves espurnes, jaspien
els firmaments de ceruli
i, de més i més llums.
Les nostres llàgrimes
conjugant-s'hi, 

inicien la dansa
al Cosmos
dels éssers trobadissos.


En llevar les àncores del terris,
ja per sempre n’he restat navegant
a sobre de les aigües d’atzurita i,
allà baix, una foguerada immensa,
al meu cos el fa crepitar d’espurnes envermellides.


Ens agafem de les mans i,
a un altre  indret ens dirigim..
A dintre nostre,
només contemplem la calma 

de les nostres dues ànimes,
volent-ne fugir dels planetes encarcerats.







Adela Payá i Prats