UN PASSEIG, EN TORNAR DE L’HOSPITAL..

  ZONA NORD ALCOI

                                 

UN PASSEIG, EN TORNAR
DE L’HOSPITAL..!


Avui, anant cap al metge,
n’era com sempre enlluernada
per tot el que clissava.


El barri de la Zona Nord,
tot ell resplendia,
emplenat de nens jugant;
de jardins amb arbredes
precioses,
a l’ombra de les quals
ja m’hagués agradat ser-hi
en tot moment.


Els meus arbres adorats,
me’ls varen arravatar,
i, els trobo tant a faltar
fins i tot, a aquells que 
els van talar sense el seu 
permís.


Cadascú duu el meu nom
incrustat al fons del seu cor,
perquè a tots ells
me’ls vaig estimar i,
me’ls estimo encara.


Les terrasses com ara
als vespres estiuencs,
n’estaven clapides
de molts rostres;
de llambregades que lluïen
de molts colors;
d’ànimes que anhelaven
eixe espai de temps
per a esplaiar-se’n una mica;
de boques refredant-se
en assaborir orxates i,
llimonades,
cafè gelat amb llet
granissada;
i, ja mirava de trobar-ne
un lloc buit, però la tarda
volia ser-ne
contemplada i, he seguit
xafigant per les rambles.


El Sol se’m ficava per dintre
dels ulls i, plorava,...d’emoció,
de les seqüeles de la malaltia
ja passada, 
de la joia de sentir-me
ben viva i, alliberada de tants
dimoniets amb els quals
he hagut de lliurar-ne moltes
gestes.


Volia mirar cap endavant
no arrecerar-me en el passat.
Descobrir nous encisos,
noves il·lusions per desponcellar.


Ja és el temps de fer-ne
troballes amb la meva
família estel·lar.
Al sofriment ja li ha arribat
la seva hora de folgar,
embolcallat pels llençols
de la pau i, del descans,
i, començar com avui,
un altre destí, unes altres
mirades, un nou Univers.






Adela Payá i Prats