UN DIA A LA PLATJA...

                                    
 PASSEIG PER LA PLATJA



                                    
                               

UN DIA A LA PLATJA...!



Amb els teus peus al descobert
prens contacte amb la terra,
et fa sentir què n’ets ben
viva, bategant al mateix ritme
que ho fa el planeta.


Andareges pels camins
de sorra i, de rubina,
amb esguits d’aigua i de sal;
la mar et diu que
ja te n’ha reconegut,
vol jugar amb tu,
et mostra els seus volants
de blanca mussolina,
i t’empenta amb força;
ja t’ha atrapat.

Ara hi seràs tu qui hagi d’anar
a per totes les onades.


Amb els teus braços enlairats
comences a batre els canells,
et prepares per a fer-ne
rellucar d’ells, ales d’encaixos.


Les gavines et xisclen,
per a que amb elles inicies
els teus primer vols,
deleren per ensenyar-te'n
paradisos amagats als eteris.


Plomes d’albí et deixen
a recer teu, per tal que aprenguis
a brodar-te'n el teu cos de plomí.


Carruatges de molts estels
a les nits t’han enlluernat
el teu somriure,
dels teus llavis, mots platejats
als firmaments els pinzellen
d’aquarel·les assuaujades i, un
esquerdill ben valent ha baixat
per a omplir-te’n de molts petons.


Per una nit has lluït com
estrela argentada i, un home
amb esclats d’aigües, de sobte,
se n’ha fet present...


Ara, tots dos plegats, passegeu
sota una lluna marítima,
que per sobre de l’oceà com
vaixell entelat, fa incursions
de mica en mica, entre els
espigons i, els pescadors.





Adela Payá i Prats
                🌜