DESENLLAÇ...
Camins
d’aigua,
les
nostres mirades
reflectint-se
entre
miralls de colors.
Terra
de secà,
els
baladres de flors
sonrosades,
creixen
de noves poncelles;
les
nostres mans a joc,
s’arrepleguen
entre
dits d'esplugues.
Empremtes
nostres
als
troncs dels pins,
dels
pollancres, dels eucaliptus,
dels
alzinars, de les oliveres
dels ametllers i, de les figueres.
Records
de les nostres
boques
encastades
al
brou de les fonts;
somnis
de tarquim i,
de
corol.les,
de
fruits i, de promeses.
Una
vida llaurada de somnis,
il·lusions que
grimpaven
serralades
envers els cimalls
més
altívols.
Ball
de peus dansarins
i,
de xirimites,
ben
a dalt, a tocar del cel,
i,
tu, amb capell de núvol
emboirat,
rodolant
per les vessants
de
la serra;
esclats
d’ossos i, de pellofes
contra
el rocam,
xiuxiuejos
musicals
de
la teva ànima adolorida.
Plors
que volien guarir-te
de
cadascuna
de
les teves nafres;
rierols
ensangonats
ensementen
sembrats
de
gerdons a les màrfegues
esponjoses
del teu crani;
i,
enllà,
a
un lloc a prop dels cingles
i,
de les torrenteres,
en
direcció al barranc del Cinc,
a
dintre de caixa de fusta
ara
jeus, adormint el son etern.
I,
encara així, no cal cremar
passat,
segueixes formant part
de
la meva vida...
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada