PREGUNTES SENSE RESPOSTES...

CHRIS MARS ( 1961 )



PREGUNTES SENSE
RESPOSTES...!





El teu rostre, tan lluent
tan expressiu, tan tendre,
aleshores,
s’hi va anar transformant
a poc a poc;
s’esmorteïa de mica en mica;
s’esquerdava
de les seves dolces faccions.


Els teus ulls tan fúlgids,
dia rere dia, s’enfonsaven
molt a dintre de les seves conques,
i, aquella mar dolça que traslluïen, a pleret, s’hi va anar encobrint per vels d’antracita.


Les teves mans acaronadores,
de cop i volta, s’hi trasmudaren
per uns monyons,
havien desaprès els preludis
dels amanyacs...i, tanmateix
es replegaren com ditets
de nounats.


Obscuritats vingueren a
aombrar-nos...!


L’home dels gestos assuaujats,
un planter de fongs
al seu llangorós cervell,
en va fer rebrostar
i, alhora, capgirat per un
ninot amb comandament
incorporat, a qualsevulla cosa
la hi feia emmusteir-se
amb placideses.


Sense tu, voler-ho,
se’ns van tancar
cadascuna de les portalades
que ens haguessin conduït
als possibles jardins
dels paradisos.      


I, ara, envoltada de tantes coses
per comprendre, andarejo
cercant respostes a tots
els per què...!


Amb llavis sargits hi vas partir,
on cap estisora no s’hi va atrevir
a tallar ni un sol enfilall,
on les estenalles feien giragonses
al voltant del teu cap.


Les boques emmudides
amb el transcórrer del temps,
en fan perillar a l’ésser
que les embolcalla;
doncs els silencies prolongats
de mots closos, poden
metamorfosejar-se'n
en escultures marmòries,
ben bé, a sobre d’una peanya,
o fent-ne d’ornament a una
làpida sepulcral.






Adela Payá i Prats
             🌸