PLUJA DE PÈTALS...

                             💖

PLUJA DE PÈTALS...!



Dos regals a mans
vessades
li’n va ofrenar:
les paraules exemptes
de veritats
i, uns petons deslluint-se
dels seus safirs i,
dels seus robins.



Amb peus descalços
a sobre del sorral,
hi anava penjant
les estrofes en clots
fonedissos,
que ja totes mullades,
es dissolien entre les
aigües salabroses i,
els codolells
de cantells arrodonits.


Al davant de tothom
hi va declamar mots
aigualits amb formes
de peixos abissals,
i, en acabar la seva
recitació,
des de les balconades,
flors emmusteïdes
es desabillaven de
cadascun dels seus
ropatges.


Una pluja de pètals
arrencadissos,
es desflorien
de les seves corol.les;
havien sucumbit
a la veu rogallosa
d’un home de carabrú,
què amb el seu to
de brancam
rebregat i, entortolligat,
a qualsevulla essència
vital, la hi feia esclatar
sobtadament
en volves de brumerols.







Adela Payá i Prats