SÍ TE’N VAS...

RAYMOND LEECH 1949

                                    

SÍ TE’N VAS...!


Llargs camins de boscos
trepitgem,
però si te’n vas, deixaran
de balbotejar les fulles
en els nostres arbres;
la nostra font dels encanteris,
dels seus dolls d’aigua
dansarina
ens escriurà partitures
de silencis,
i, sense nosaltres, 
tot allò què visitàvem 
romandrà desemparat.


Sí te’n vas, 
esplugues de foc
s’obriran,
i, a dintre de les coves
em mostraran
el que no vull albirar:
dracs d’escorces verdes
fent-ne demostracions
de les seves puixances.


Sí ja has decidit marxar,
no ho facis amb rancúnies,
imagina un comiat
per als dos
enlluernat d’esperances,
i, no pas de revenges.


Despulla’t d’aquestes túniques
de les aparences,
per tal de coronar-te rei
a cada revolada.
Obri el teu cor i, arrauleix
a dintre d’ell rellucs
de noves il·lusions.


Et recordaré com closca
de cargol,
i, com les seves espirals
rodolaré fins a confluir 
en l’inacabat;
m’anellaré amb altres el·lipsis
de moltes esclovelles i,
al cel li’n dibuixaré collarets
d’eternitats.







Adela Payá i Prats
               🕯