LLANCEN PINYES...!
Els somnis, com els pins,
hi anaven creixent de mica
en mica....
Del brancam et llançaven pinyes
amb eixe cruixit tan peculiar.
Volien que mai et desfessis
de les teves il·lusions,
però el que ells no en sabien
és que la nuesa d’un cor
ben ferit, pot de tant en tant,
quedar-se al bell mig dels viarons, fent elucubracions de gairebé tot.
Cap cosa no podem vaticinar
ni ser-ne els mags de tot allò
que s’esdevindrà,
de vegades ens colpirà de
moltes meravelles,
i, d’altres en serà força esfereïdor.
Amb un esglai incommensurable
seguit d’unes altres esgarrifances,
se’ns obligarà a viure,
potser, el que
no haguéssim triat,
doncs aleshores,
no parlem de llibertat.
Quina importància poden
tenir els nostres desitjos,
sí tal vegada,
algú, amagat al darrere dels
telons, ja hi farà el que calgui
per enderrocar-los.
Possibles carronyers,
faedors d’uns guions capritxosos,
s’hi estaran d’amagatalls
xiuxiuejant-te
el contrari dels teus anhels...!
O, entitats benefactores
et diran que siguis avant,
encara que
des de qualsevol lloc et tirin
fruits d’escorces ben
llenyoses...!
Millor, oblidem pensaments
enfosquits i, ballem tots plegats
una dansa Hongaresa.
Nosaltres, podríem assemblar-nos
a eixes espurnes què es desprenen
de qualsevol estel, estavellant
enmig del Cosmos..
Per tant, ballem i, enllà on arribem
enllumenem aquells paratges...
Adela Payá i Prats
🌞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada