LLUMS AL CEL...

LLUMS AL CEL...!




Fulles en blanc, escrigueren
els nostres noms d’alabastre.


A plena llum del dia, n’eren
només això: folis encalcinats,
on qualsevol, podia fer-ne ús
d’ells, per a gargotejar-los.


En exposar-los de ple al
davant del Sol , de sobte,
els nostres noms relluïren
amb tonalitats cristal·lines,
un, a frec de l’altre...


La Lluna capritxosa els va
tenyir de blau i, una nit
estellada els va acolorir
de daurats..


Al firmament, aquesta
matinada, uns núvols
enrojolats, em mostraven
els nostres noms degotejant
silenciosament, des de les
alçades, fins les llambordes
dels carrerons...


En obrir la porta del llindar
un home amb el teu nom
i, els teus trets,
en feia cridòries per a que
marxés d’aquell lloc..


Mirant-nos als ulls de bat
a bat, ens hi vam reflectir,
ja ens sabíem de sobra
reconeguts..


Quatre pampallugues
ben fúlgides, al cel hi
varen pujar, per a enllumenar
i, fer-ne clamoreigs als éssers
de foscam...









Adela Payá i Prats