PINZELLADES DE
CALABRUIX...!
Uns escenaris ancestrals
volen fer-ne constància
de les seves sonoritats.
Una muller resta encarcerada
entre els barrots de les dents
d’un home carceller.
Demostracions de lloances,
de paraules somortes,
que s’escopetegen contra
les ventades,
contra les murades
de pedra calcària.
Sibilàncies entre llavis tancats
de les promeses incomplides.
Portes al castell clausurades
amb forrellats,...Dos cavallers
amb armadures en fan guàrdia,
mentre amunt, a recer
dels merlets, els fantasmes de
la nit, s’hi passegen confonent- se entre realitats.
El mestre de cerimònies,
en demana lleialtat a un poble
al qual ell no li pertany.
Els exponents dels
versets, llauren paraules
què els espectres del passat,
no podran comprendre i,
un àngel caigut,
amb la seva espasa de
ferro forjada,
dissenya un munt de peces
trencaclosques.
L’espectacle comença,
s’alcen les banderoles,
un orgue silenciós
a l’església, en fa sonar
les seves primeres notes.
Ningú hi és al davant
del teclat esponerós.
D’un pou, al pòrtic de la
Magdalena,
un estol d’ombres enterbolides,
juguen a estiregassar
els cabells de tothom.
Cançons entonades per éssers
invisibles, pertorben els silencis
abaltits i, la muller emparedada
entre boques de traiduries,
arrenca queixalades i, se’n surt
de sobte dels espais amagadissos.
Un home màgicament ha caigut
al terra, en obrir-li els seus llavis
tots ensangonats, n’ha fet aparició un rostre, que sense dilacions se n’ha escapolit etèriament.
Amb fiblons d’unglades, uns núvols, misteriosament, s’han esgarrat entre escletxes
i, de cop i volta, una granissada
ha cisellat la població de boletes
ben arrodonides.
Adela Payá i Prats
🌪
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada