HI SOM FANALETS...!

 HI SOM FANALETS...!

No cal birbillejar
i, voler-ne ser a tothora
el centre d'atracció,
en ser-ho, durant uns
instants, ja n'hi ha prou.

Hi som espurnetes
arribades de tot arreu
del Cosmos, i sempre
espurnegem els espais
amb les nostres guspires.

Munta't a qualsevol
atracció, a la fira, on fer rodolar
el cap, de mica en mica;
atreu a nens a racer teu
i, fes que es diverteixin.

Menja't pomes ensucrades
o castanyes torradetes,
mentre miris com a poc a poc, va amagant-s'hi el Sol.

Tira una moneda a l'aire
fent el despistat, per a que
aquell nin pobrissó hi pugui
agafar- la.

Cerca aquelles lliteres elàstiques
i saltironeja amunt i a baix,
cada vegada amb més ímpuls i amb
més ímpetu fins a tocar el cel.


No cal ser-ne un fanal encès
tostemps, doncs ja hi està bé, poder
romandre desendollat de tant
en tant...No vas néixer per a
manifestar al davant de tothom
qui ets tu....Sempre has segut, ets i, seràs, .....No n'hi ha res que demostrar-ne.

Espatarra't a sobre de la gespa
en jorns assolellats i, gaudeix
de com els rajolins traspuen la
teva pell, ....Asseu-te sota l'obaga
del teu arbre i, rep els seus missatges.

La vida només ens demana que siguem humils i, senzills; agraïts i, feliços;
llevat d'això, totes les altres coses,
hi són invencions supèrflües
dels apagallums.


Rastreja sempre al teu cor, no al
de pell enfora, sinó al de pell en dintre.





Adela Payá i Prats
💜🎈💕🍬


 

RECONEIXENÇA...!

RECONEIXENÇA...!

De la teva riallada
n'ha fet relluc una
flor de gesmíl;
de les teves dolces
paraules,unes fulles
glauques, comencin
a descargolar- se'n;
i, en fer-me una abraçada,
les corol.les de les poncelles
inicien un prèambul
de pètals entreobrint- s'hi.

No te n'has fet esperar
i, en ser-hi al llindar de
la casa, els rossinyols
han entonat noves cantarelles.

En veure't, la meva ànima,
se n'ha recordat de cop,
d'aqueix home bo i, tendre,
què en cap moment
no hi va fer traïcions
de les estimes.

En aquests instants,
el teu nom n'és un altre;
la teva aparença
m'és desconeguda;
però el teu esperit, n'és tant
a prop meu, què no n'he pogut
esquivar el fet de desllorigar-me'n
dels teus llavis d'antany.
i, de la teva molsa de l'ara.

Petons de mel i, de bàlsam,
amb ullades de balconades
obertes, des d'on tots dos plegats,
s'encisem de poder esrtar-nos ben
junts, de nou, en eixe lloc sempitern, entre l'èter i, la gleva.

Adela Payá i Prats
💜😘😍


  

ELS CODONYERS...!

ELS CODONYERS...!


El pare en tenia
quatre codonyers
d'una varietat exquisida.

Ell, es cuidava molt els seus
arbres, dels quals, s'hi  despenjaven
fruits daurats i, esplendorosos.

Sempre em regalimava els
més grans i tous,
als quals els hi llevava
aquella capeta de polsim.

En feia confitura amb
la molsa dels codonys.
A l'hora d'espellofar-los
tots hi èrem a la cuina
on els pesàvem i, així ja
sabíem la proporció de sucre
què n'haurìem d'afegir- hi.

Els bollien i, en bombollejar
l'aigua a dintre del perol,
els retiràvem del foc, fins
a deixar- los refredar.

El més divertit n'era
picolar- los amb la batedora.
Omplíem plats i, més plats de
codonyat i, els deixàvem
assecar a cel descobert

En endurir- se per fora
ja hi eren enllestits per a
paladejar- los.
Els barrejàvem amb formatge
i, una llesca de pa.

El pare s'enorgullia de tan
suculent aliment, i tots
alhora, ens delectàvem
d'aqueixa ambrosia.

Al voltant d'una taula
arrodonida ens assèiem
i, tastàvem amb premura
la delicadesa d'aqueix
àpat tan saborós.

Temps passats, on vivíem
de nodrir-nos de tot allò
que la Mare Natura ens
oferia sense res a canvi.




Adela Payá i Prats
💜🦋🤑
  

A LES QUATRE ESTACIONS.

A LES QUATRE ESTACIONS.


Entre les quatre estacions
romandrem ensems.

Asseguts sota els emparrats
ens direm el que vam
callar amb boques
tancades per les llepolies..


Silencis de mots endolcits
pels caramels, què s'embullen per no pronunciar-ne cap síl.laba.

Aquell amor, tan adolorit què
s'hi negava a salpar per la
mar, clapada de ronxes quitranades.

Entre les quatre estacions
romandrem ensems.

Les nits amb vels jaspiats
d'olives negres,
ens emmascara
d'oli i, ens endola de rostres
que no poden reflectir-se'n.

Punyals i coltells, delimiten
les nostres còrpores, giravolten a la
roda del llança dagues, als
circs de la paüra.

Hem disposat la mort abans
que declarar-nos l'amor.
Ens hem posat túniques de
vampirs, i ens hem allargassat
els nostres ullals, perquè
tots dos alhora, n'hem decidit
degollar-nos a mossegades
i, a queixalades.

Malgrat la nostra mútua mort,
hi seguirem acoblats a les
quatre estacions.

A la tardor: fulles d'or,
a l'hivern: carícies de neu,
a la primavera: boques de foc,
a l'estiu: petalines fumíferes.

         A l'endemig: reguerols de sang.

Adela Payá i Prats
🌷💜🦋

AMADEUS MOZART...!

Amadeus Mozart
n'és art, inspiració;
t'obri finestres per
a explorar uns altres
senderols.
Et mostra una gamma
de colors que mai no
n'has sotjat;
afegeix sons a les
escales musicals
què et fan elevar
la teva freqüència
vibratòria.
És magistral, et dirigeix
a qué coneguis criatures
jamai, no albirades.
Incitador, impulsor,
excitador, inductor,
inspirador, animador,
provocador.
Amb ell, n'ets al cel i, a l'infern
alhora, tot t'ho fa conèixer,
i, gairebé tostemps,
transcendeixis,
Te n'adonis de la teva
immortalitat.


Adela Payá i Prats
💜🦋🌷😘
  

UN CORREU...!

UN CORREU...!

Treus la carta de la
bústia, què et parla
de paratges oblidats.

Una postal et mostra
paisatges estiuencs
amb camps ressaltats
d'espígols.

Petites fulles de lavanda
al fons del sobre, et
perfumen els records,
arraconats al teu cor.

Desconeixis qui pugui
ser el seu remitent,
però et fa invitacions
per a viatjar amb ell.

T'esmenta que hi va ser
al teu costat en el transcurs
de la malaltia del teu
company i, què fins i tot,
s'hi va atrevir a abraçar- te
en un somni que hi evoquis
tan dolçament,
de tant d'amor què et
va transmetre.

Treus la carta de la
bústia, què et parla d'aquell
home gran, tendre i amorós
que podria pertanyer
a la raça dels felins Urmah;
el què ignores és com n'hauràs
de posar- te en contacte
amb ell.

Un pensament hi arriba
a la teva ment:

" En Novembre,
hi serem un a racer de l'altre "
ja t'hem cosit el teu vestit
de guerrera per defensar-hi
la Terra...

Comencis a fer-ne memòria...?




Adela Payá i Prats
.🐱🌹🌻 

PANTOMIMA...!

PANTOMIMA...!

Mireu, mireu...!
com fa teatre, quantes
sanefes cus i recus
a les seves paraules
de fantasies.

Però sí li pregunteu
als qui viuen amb aquesta
pantomima, et diran unes
altres coses.

Fins i tot, la filla el bonega
i, fa pena que mani de la
vida de son pare.
Ell, s'hi sent tan poca cosa
que cerca com sobreeixir-ne
als quadres buits.

Mireu, mireu...!.
Ara fa el paper de polp
i amb els seus tentacles
tot ho esprem amb ràbia,

Què li passa....?

Carmina cap enrere com
els crancs, hui toca interpretar
a un crustaci esporuguit,
i sota un rocam passa la
seva curta vida.


Explora cossos amb tridents
i ganivets gegantins i, als
famolencs, els hi dóna cullerades
de farinetes.

Quan li venen ganes de ser
una bèl.lua s'hi amaga i es
transforma en llop.
Udola a les llunes negres
totes les  nits..

Un plater volador, en veure'l
se l'han endut enmig d'un raig
enlluernador, des d'aleshores
un actor de menys n"hi ha a
la companyia de teatre:
<Els Fantotxes>

Sembli ser què el varen
trasplantar- hi a la Terra,
per a confondre als humans,
doncs ara mateix se'l duen
de tornada a casa, en haver- hi
fracassat amb la seva missió

IMATGE: Joan Miro.
"Una serpiente haciendo espirales hacia un cometa." 1951



Adela Payá i Prats
🤔😘😃♥️

QUINA DISFRESSA DUUS...?

DE QUÈ VAS
DISFRESSAT...?
 


T'has mirat el vestit
que duus...?

N'és com un llac
brollant entre cortines
d'aigües pudendes.

Fas flaire a resclossit,
arrossegues cadàvers
i, esquelets, que vas
arraconant a la vorera
de les rieres.

No vulguis presumir
d'assassí, ni de espillar-te
a sobre de les teves atrocitats;
n'ets un esporgador de vides.

D'on véns.? què els paisatges
condemnes d'exèquies
i, a les criatures deixes ben
esquarterades....?

Tots ploren i,...cap bri de
compassió....!
Les nits riuen d'estels fent saltirons i, l 'aurora ens mostra
les teves destrosses.


Guerrer deificat, què de l'avern
te n'has escapolit i, ara t'atreveixis
a devorar cossos humans;
refulgeixes de regalims sanguinolents,
i, n'has arribat a corrompre les
nostres existències.

Fuig d'ací,...!

Sóc més forta que tu, en un
sol pensament creatiu, et puc
espellofar.

Fora de la meva terra...!
Ja només en clissar- te
n'ets home derrotat...!

Adela Payá i Prats
😣😔😟🤤

ARBRES ESQUIUS...!

MAURIZIO REGA

ARBRES ESQUIUS...!

Te n'has entristit
del món al qual han
tacat amb empremtes
de gusarapes.

Parles amb els teus
amics: els arbres,
què ja fa temps que
albiren les coses tal
quals són.

Amb ells no hi
trobaràs mentides,
són francs i, sincers
sempre et diran la
veritat.

A la tardor et transnmetran
missatges a sobre de
fulles enrogides.

Sí sospiten de traiduries
o males tretes, romandran
muts i, res no et diran.

En adonar-se de què hi puguis
ser un mal bitxo, faran el
possible per invisibilitzar-se'n
al teu davant.

De les destrals s'hi faran
fonedissos i, els teus ulls
deixaran esborrajats,
on potser et contemplis
fent destralades a sobre
dels rocams.

Adela Payá i Prats
🌴❤🌲🍀 

ÀNIMA ENGABIADA...!

ÀNIMA ENGABIADA...!

Podria esgrafiar un
manuscrit;
i, punt per punt, desxifrar
un munt d'incongruències.

Escriure rimes a la Terra
barrejada d'airines i d'aigües,
fer- me un abrigall amb les
fulles de la tardor i, un
barret de fullaraca.

Traslladar la casa a la
cavitat de l'arbre i parlar
amb la guardiana de l'arbust,
viure la vida que desitjo
i, no pas, la que m'han
mostrat des que hi vaig
néixer.

Fugir de les qüotidianitats,
escridassar al meu tòtem
i, enlairar-nos junts pels
firmaments.
Descobrir  nous mons,
noves civilittzacions, conversar
amb altres éssers de les gàlaxies
i, eixamplar els meus conceptes
de vida.

Fer salutacions a tots aquells
que han canviat el seu estat
i, fer-los un gavadal de preguntes;
ja n'estic molt enfartida de les
mateixes coses, una i altra vegada.

No hi vull viure encapsulada
d'idees i de raonaments estàtics
fins la mansuetud. Hi vull aprendre,
comprendre, assabentar-me'n
i, no repetir-ne tostemps com
un lloro les mateixes cantarelles.

M'avorreixo tràgicament de donar- li'n gust als déus malèvols,...per mi,
fins ara, soterrats ben al fons del
terregam. Em delecto  per llevar- me'n aquest vestidet de tarquim i, sortir- me'n de tant en tant, de dintre d'ell.

No deliro per les engalipades. PROU...!


Adela Payá i Prats
💥💜😘

DESCOSINT ELS FILS.

DESCOSINT ELS FILS.


Venim  a la vida tots
sols, en cossets de
nadons nus.

Cap ni un, no sabem
quins fets n'haurem
d'enfrontar.

Envoltats de gripaus,
de carbasses i, de bruixes,
n'haurem de traspassar
una cursa d'obstacles.

La meva n'és a punt
d'arribar-hi a la meta.

Potser hi hagi d'agrair
el fet d'experimentar
tantes coses: unes bones
i, unes altres menys bones.

El més trist,què n'he
contemplat ha segut el
sofriment humà, tan
caòtic i, tan innecesari.
La què sempre me n'ha
ajudat a seguir avançant
n'és: La Mare Natura.

I,encara què res no comprenc,
vull donar-ne les gràcies
als éssers de llum, què
sempre m'han acompanyat.

Me n'aniré d'ací sense
assabentar-me'n dels propòsits.
La meva ànima ha quedat
corpresa en albirar tantes
crueltats per part d'alguns.

Un bàndol  dels dimonis
cohabiten amb nosaltres,
els he percebut
ací al nostre planeta.
S'omplin d'or i, de puixances
i, gaudeixin d'empastifatr-ho
tot de colomasses;
mentre alguns de nosaltres
granera en mà i, drap de la
pols, trancurrim tot el temps
netejant els seus excrements.

Marxarem de la vida, tots sols,
malgrat que ara romandrem
vestits i, més corrugats. Els familiars, es moriran uns instants
amb nosaltres, ja que els actors
principals, no sé n'adonarem de què
hi som morts.

Descosint els enfilalls cèlics,
les nostres ànimes, esbrinaran
unes altres destinacions.

Naixem per a morir
i, morim per a tornar a renéixer.
No podem assolir el principi
i, el final de cada ésser vivent.

Tal vegada, no existeixen
els orígens i, els acabaments.
Tal vegada, sempre hem sigut,
sempre hi som i, sempre hi
serem.




Adela Payá i Prats
🎈😚🥂

  IMATGE: Luther Emerson

       Van Gorder.

       

ARRENCANT FLORICOLS.

ARRENCANT FLORICOLS.

N'és un comiat d'enfilalls
esfilagarsant-s'hi;
de pluges violàcies,
quallant la gleva  de
ruixims lilàs.

N'és un arreplec de poemes
fent cua a la renglera
dels qui hi seran cremats
a la foguera dels oblits.

No n'hi hauran parades
a les andanes del tren,
perquè hi serà un viatge
directe, sense aturar-s'hi
en cap estació.

A sobre dels cristalls
recolzaré el meu cap
i, potser el meu cor, s'acceleri
més de pressa, però
passaré pel teu poble de llarg.

Els records aniré dissipant-los
a poc a poc, entre perols
de núvols, què com bombolles
efervescents, es diluiran als cels.

Els conjurs de les benaurances,
els desfaré en petits grumolls;
els encanteris, de fades bones,
els desembruixaré i, ja res no
ens hi podrà engalzar.

Te n'adonaràs de sobte, per
una gelabror instaurada al teu
cos, què de tant en tant, et
farà tremolar....Cadascun dels
meus sentiments, dels meus
pensaments, s'anellaran a tu
per tostemps,....Aleshores,
et faràs més humà i, més savi;
és el meu regal de comiat.

Deixaré de protegir-te,
et deixo en mans del vent de Llevant;
sentiràs la meva partença
per un calfred irradiat al teu clatell.

Què la teva idolatria per tu mateix,
no et faci llaurar camps, per anar- ne capturant als teus banyetes
floricols.



Adela Payá i Prats
😌😮🛴

M'ACOMIADO DE TU...!

M'ACOMIADO DE TU...!

En un instant fugaç
on creixien les violetes,
ens fèiem besades porpres,
què en aquesta estona
voletegen pels firmaments.

Et vas besllumar i, tot ho
vas voler arrossegar
pel terra amb ulls encegats.
A les làpides hi creixen flors
de ben petitones.

A les meves mans, les vas
omplir de pedretes.
Al meu cor, el vas esquarterar
amb drupèoles de magranes;
les atzavares giravolten
les seves fulles blavenques.



Però, ja tot s'escau del què
hagués pogut ser- hi. He
llucat els  teus brolls  atziacs i,
les teves llavors maldestres.

No cal un amor pompós
i, a més a més, eclèctic, emplenat
d'encenalls i, de cels grisencs,
de capses sense música i, d'anells
per encetar.

He de desfer-me d'aquest pes
que carrego a sobre meu,
he de deslliurar-me'n de les teves
enganyifes i, acolorir la vida
de pampallugues.


Avui, te n'adonaràs que n'he
trencat tots els nostres lligams;
als teus estafeters, els he fet
girar cua, on tu hi ets; no preciso
de criatures grolleres i tafaneres.

Adéu siau...! Ja s'ha acabat.

Li'n vas llevar brillantor al nostre
amor i, refulgeix com estel orfe.
La pluja de purpurines, ens assenyala d'agafar viaranys oposats..

     
       Adéu per sempre....Adéu...!

Adela Payá i Prats
🐞🦀🌻🌾🐦


.
  

UNA DOLÇA CANÇÓ...!

               

                Una cançó preciosa,
                Gràcies Marta i Pau.

LA DEESSA DELS ESTELS FUGAÇOS...!

LA DEESSA DELS
    ESTELS FUGAÇOS...!

Sí tu fossis al
meu davant, et diria
tantes coses;
però has optat per
romandre ocultat
com feristela al fons
de la llodriguera.

Els teus silencis
no generen dubtes
a dintre meu,
t'entrelluco com nen
esporuguit, al darrere
dels roquissars,.

Les teves mans, hi són
ventalls que s'obrin
o s'hi repleguen al teu
antull, exemptes de
qualsevulla calidesa.

Les teves passes,
dibuixen camins en
direcció a les esplugues,
on els llangardaixos
t'hi esperen per a que
hi facis patent les seves
ordres.

El teu somriure n'és
l'engany evident, per a caure
als paranys de les foscúries.
i jo, hi pertanyo al món
de les candeles, no pas
al de les torxes.

Rodoles a l'inrevés al
rellotge de les querences;
les teves agulles fan bots
i, rebots per tal de contemplar
a la deessa dels estels fugaços.




Adela Payá i Prats
 ⏰⏳😘♥️








 

UN GOIG DE VIDA...!

UN GOIG DE VIDA...!



Les ganes per viure
adquereixen uns altres
sentits, unes altres mires.


Els quadres penjats
de les murades s'esclareixen
de les seves cromacitats,
què d'any en any, van
adquirint matissos gradualment
més assuaujats.

Tot a la casa,
hi vol recobrir-se amb vels
blancs i, musselines
transparents;
habitacles emboirats de
llums nívies, em menen a
somiar en cels ennuvolats.

Tanta claredat és desvetlla
que hi puc extreure'n més
detalls de cadascú dels
raconets, dels quals, abans
n'era encegada.

Una coral de nens cantussegen,
amb veus molt càlides,
però no puc ataüllar- los,
els escolto enmig del rebedor,
obro la porta i, a les escales
no hi trobo a ningú.

Les ganes per viure
adquereixen uns altres
sentits, unes altres mires.


El meu esguard tot ho albira
amb llums clarejades,
menys els jorns què una
penombra obcecada
s'instaurà a frec meu i, em
xiuxiuejà  paraules a l'inrevés.

Aleshores, el dia és fa fosc
dens i, feixuc,.... Escridasso
al meu xic i, la casa hi fa retrunys
de riallades, esclatant per tots
els angles dels tempanells.

Adela Payá i Prats
😄😣📯🗣

ET PROTEGEIXEN...!

ET PROTEGEIXEN...!

S'enalteixen els verds
en pronunciar versets
que parlen de vida
  i, dels raigs iridiscents.

Les corol.les s'obrin
suaument, en reconèixer
veus endolcides, des de
ja fa tant de temps.

D'abraçades a les arbredes
omplis el teu esperit
amb tota mena de cromacitats,
i, el refilet d'una oroneta
et complau en gran manera.

Saps en veritat, que cap ni
una criatura a la Natura,
et retallarien el teu fil platejat,
quan un capvespre
un ésser d'ombra, amb riallades
de xocolatí, te'l va voler
esquinçar.

Abillat amb vestit d'escarabat,
estisores en mà, hi va restar
glaçat com pedruscall enmig
de l'horabaixa. Mentrestant
els aucells s'hi ajocaven
a sobre d'ell. cercant poder
clissar els paisatges.

Els elements t'hi van cobejar,
d'eixa obaga et van desllastar...!
Pensant que camines a soles,
un ésser protector en té cura
de tu, espurnejant- te de guspires
a l'entorn del teu cos.

N'ets beneïda...!




Adela Payá i Prats
☺😥😄

A LA MEVA GERMANA...!

A LA MEVA GERMANA...!

La Natura ens ha parlat
germana;
ens ha mostrat llocs
sagrats, on sigui el qui sigui,
s'hi pot guarir  de qualsevulla
malatia.

M'has deixat fer-te companyia
i, ensenyar- te com pots
sanar- te a recer dels arbres,
de les plantes i, dels elementals.

Avui, ens hem omplit els ulls
de llum i, l'astre Sol ens ha
gravat missatges al voltant
de les nostres aures.

No tornis a fer-te malalta,
pateixo molt en veure sofrir
als qui tant m'estimo.

Has de venir amb mi més
vegades i, ronsejar per les
nostres muntanyes.

Torna a la vida, Germana...!


Adela Payá i Prats
😊😍😘

( 17/10/2018 )

DOLÇA CANÇÓ...!

DOLÇA CANÇÓ...!

Dolça cançó, on en
traspassar el rierol,
centpeus enroscant- s'hi
a la terra, et donen
la benvinguda.

Has encomiat els colors
verds de la fullaraca
i, d'atzurita has revestit
el teu cos fugisser.

A l'altra banda de la riba,
ell, t'espera amb braços
ben oberts i, ample somriure.
En ser- hi a prop de la
seva còrpora te n'has
diluït entre cristalls de
lapislàtzuli.

Dolça cançó, que incita a
llepar- se'n les ferides
ensems, amb una tirallonga
de besades.

Marxem a les nostres
serralades vincladisses,
cerquem aquelles grutes
que vam acolorir amb
pigments ancestrals
i recordem qui vam ser
tu i jo, en altres línies de
l'espai-temps.



Adela Payá i Prats
✨♥️🌏🌅


  

N'HI HA...!

N'HI HA...!

N'hi ha el dolç cansanci
d'observar gairebé sempre
les mateixes coses.

Les absències troquelades
pels oblits maniobrats, a propòsit;
aquella batzegada brutal
arrencant- te des de les pinzellades
glauques als paratges de
la Natura.

Un aiguabarreig de rostres
i, de figures conflueixen a l'uníson
al mateix rierol.
Els corrents s'enduen els
barrets dels somiatruites,
on barquegen sense descans.

Alguns, hi seran dissolts entre
peixos de colors, uns altres,
arribaran a les voreres
des d'on els nens juganers,
se'ls hi posaran a sobre del cap,
inspirant- se de noves
recreacions

N'hi ha el dolç cansanci
d'observar gairebé sempre
les mateixes coses.

Exceptuant aquell jorn on,
ell, disfressat d'home tendrívol,
m'hi va declamar mots
amorosits i, tanmateix
el riu, s'hi va eixamplar
de més amplàries.

Aleshores, ben abraçats,
hi vam anar a viure a les
esplugues més aprofundides.

N'hi ha l'amor despullat de
paraules amb carícies què s'hi
perllonguin des dels fils
de brodadures, on dues ànimes
enamoradisses, palpiten
al mateix temps.



Adela Payá i Prats
🌹💥🎼🎹

BUIDAAMPOLLES...!

BUIDAAMPOLLES...!


Dius que no, què res
no hi pots creure,
i, rius com un descosit.
Vius al màxim, sempre
de marxa a les nits,
rodolant com boleta
discotequera.

Et neguis a xafigar
pel terregam i, a tothora
treus ales emmidonades,
estavellant-te contra rocs
ben angulats.

El teu cap i, el teu cos
duus emplenats de cicatrius,
i, encara que te n'havies
enamorat de la mort,
ella, no et va desitjar
per amant complaent.

Dius que no delires per
romandre a la Terra,
què hi vols acomiadar- te
de tothom i, copa rere copa,
celebres tots els jorns
el teu viatge de partença.

Em dius què sí m'estic
amb tu, hi faràs obviats
de les Parques;
et responc: què en veure's
elles repudiades, aleshores,
una mica engelosides,
hi voldran venir a per tu.

No hi vull esperançar-me amb un
home setenciat a mort...!

Adela Payá i Prats
🍹🍸🍷🍯🍾
   

ATANSA'T...!

ATANSA'T...!



Rodolo i rodolo
com la boleta del món,
i, en aquest curt viatge
de fer- ne giravolts,
tot s'hi barreja fins
a confondre-ho tot.

Hi veig nuvolets pel
terris, com si fossin
catifes emplenades de
borrissols i, davallo
suaument fins a quedar-ne
ben abraçada.

Et miro com dorms
al teu llit de latzurita,
et llegeixo un dolç poema
i, et faig un petó al peçó
de l'orella.

Obri els ulls, regala'm
senderols glaucs amb
sospiralls d'espigols...!

M'hi ajoco a racer teu,
i, en seguir fent giragonses
t'esvaeixis com calitga
a la matinada.

Ara, enmig dels boscos
amb faldilles de petallines
malves,
em contornejo al so
dels oreigs i, un nen
acomboiat em vol arrencar.

No,...!  No ho facis...!
La meva vida n'és tan breu, qué si
m'estiragassis, hi mancarà
de sentit.

Nen esporugit, dient a tothom
què les flors parlotegen...!

Giro i giro, sense detenir-me'n,
hi sóc de nou al Cosmos;
la meva família galàctica,
em desvetlla secrets ocultats
a propòsit.


Agafada de les mans d'un munt
d'estels, espurnejo els cels
de centelleigs virolats,
en soltar-me'n de les ùrpies
cèliques, em trobo novament
a la Terra, i curosament, en
completar el cercle sencer
i, aturar-me en un punt determinat,
tu, hi eres al davant meu
amb braços estesos, dient- me:

" Atansa't "

 " Atansa't "

Adela Payá i Prats
🍃🌻🌾🥀🌿




.

VIARONS DESPULLATS.

VIARONS DESPULLATS.


Arrossego uns peus nafrats,
mentre escampo paperets
arrodonits.
Embruto les voreres dels carrers
amb simulació de llàgrimes
de colors.

La música de l'Ovidi em segueix,
i,Teresa la boja, s'hi fa amiga
meva. Se'n surt de la cançó.

Li'n demano com hi puc accedir
al món dels folls i, esclarir
les tristeses per gaubances;
treure'n brill als ulls escarits;
i, omplir-ne els pous
assedegats, d'aigües cristal.lines.

     Cante'm, cante'm...! 🎹📯

Aquells retalls dels records
que s'esvaeixen;
eixes mans arreplegades de
suposades estimes;
aqueixes dues ànimes
fent escarafalls
del què no hi era, del què
no hi va ser mai de veritat;
els oreigs, arrencant-te
de dintre teu, les poques
engrunes amorosides;
i, jo, envoltada de tants
somniegs, xopant mocadors
de ruixats.

Cante'm, cante'm...!  🎶🎼

Què et neguin l'amor, hi pot
sonar com el ferrum rovellat
dels cadenats;
què no et defenguin al davant
de ningú, hi pot retrunyir a dintre
teu, com platerets ensordidors;
però que a banda de tot, t'humiliïn
hi pot embravir de notes greus
un dolç xilòfon.   

Fer camí pels aiguamolls
et pot cobrir de fang,
però dur-ne a sobre de la teva
pell, el seu nom tatuat, mentre
vagabundeges, et pot dissoldre
entre les boires grisenques.

Cante'm, cante'm...! 🥁🎸



Adela Payá i Prats
💥💜🌹.









  

IMPIETÓS...!

IMPIETÓS...!

Mai, no podràs saber
quina cosa s'hi pot
sentir, en veure ressorgir
a mans plenes, tanta
escassetat.

Sotjar com el teu estimat
se'n mofa de les volences
i, les repenja dels rínxols,
als cabells de qualsevulla.

Mai, no imaginaràs, com
em vaig esmicolar per dintre,
en contemplar tanta gelabror.

Com podies amagar-te'n al
dessota d'un munt de faldilles,
abans que lluitar pels teus
sentiments.

La meva tristor, n'és cert, tan
sols em pertany a mi mateixa,
però tu, en gran mesura, hi vas
ser el causant d'ella.

Em vas vendre, com si fos
un embalum;
em vas ofendre, fins la sacietat;
i,tanmateix, et vas atrevir
a mancillar les nostres querences.

Totes les matinades et cobries
amb el jupetí dels oblits i, a les nits
em xiulaves des del nostre fil violat.

En cap moment, no hi vas saber
defendre'm i, malgrat això; al davant de qualsevol, hi vas fer ostentacions d'ésser superbiós i, prepotent.

M'hi vaig enamorar d'una estàtua,
d'una pedra marmòria, esperant
rebre el que jamai podries brindar-me.

Tu, n'ets fet de palla i, de fem,
de macolí i, de ciment;
no hi pots allotjar cap emoció;
el que dius, ho has copiat dels altres,
millor dit, ho has imitat;
però, tu, ja saps, què cap cosa no et
farà tremolar, els desitjos sexuals,
hi són efímers.

Un home buit, delirant per ser-ne sòlid; farcit de pedruscalls;
recolzant-s'hi en cames folrades per mitges de setí. Escoltant músiques de fugacitats.

Un ser amb cor de rapaç
i, amb pseudoamors de rapinyaire.
Engrunes del no res...!
Obaga ensinistrada en fer malbé.

Adela Payá i Prats
🤢☻😈👻

L'AMOR, TANCAT A L'ARMARI...

L'AMOR, TANCAT
A L'ARMARI...

Pell de llacor i, llicorella,
recorren el teu cos,
on els teus cabells
platejats, s'hi afanyen per
arrapar- se'n de les llunes
saturnals.

A la nit, feta de neulines,
me n'havies fet viatjar pels
passadíssos estel.lars,
i, ansiava per dur- me'n dels
somnis, aquelles flors, jamai
no ataüllades.

Amb braços creuats estrenyent
amb força el cossiolet
de poncelles, delirava per
què hi fossin traslladades
al meu món de les realitats.

Al bell mig de les mans, en
descloure els ulls, hi refulgia
una bola de cristall, com aquelles
què tant m'agradaven quan
n'era de ben menuda.

En sacsar- la, no s'entrellucaven
flocs de neu, ni puntets de
purpurines, simulant estrelles,
ni paratges albins, ni ninotets
ballant.

S'hi albirava el teu rostre
en totes les direccions,
enmig del fullam i, la natura.

Amb tot tipus de gestos:
somreies i, ploraves al mateix
temps,...... t'enfurismaves,
i, t'apaciguaves.

Quan bellugaves els llavis
i, centraves l'atenció al fons
dels meus ulls, podia escoltar
tirallongues de < t'estimo>
< et vull>

Ell, a la fi li digué:
hi vaig deserotitzar el meu amor
per tu i, encara que hi arribo tard,
t'hi trobo molt a faltar.

On hauré de cercar- te...?




Adela Payá i Prats
😗🔮🌾🌿

  

UN APUNT...!!

GUSTAV KLIMT

UN APUNT...!!


La vida, un tàlem recobert
de rostres somrients o
un senderol què et duu
a paratges per endevinar.

Com aquell camí que
andareges als somnis
amb baranes
de fusta, i en aplegar a una
cova, prens aposent a la
teva trona, feta de fang
i, de pedres.


Enllà, no hi tens por de res,
bategues al ritme del cor
de la Mare Terra, els elements
màgics, s'hi conjuguen amb
la teva ànima.


Després retornes amb pas
silent pel mateix lloc, sota
un èter, on no s'hi ataüllen els
estels ni la lluna. N'és un
cel emporprat pel qual s'hi
aboquin de tant en tant,
criatures enigmàtiques.

Només t'hi acompanya la
remor d'un rierol que s'hi
acompassa amb els teus
bellugueigs.


Les aus nocturnes, t'observen
des de les branques
de fullam amb ulls rodons,
tanmateix, amb mans reblides
de dits lluminosos,
escrius solfes als espais en blanc.

A l'instant, algú hi farà sonar
els teus compassos des
de les arpes amagadisses i, des
dels flabiols enlairats.


Un llarg recorregut per a
sentir-te part d'un planeta
endins, que s'hi contrau
amb unes altres clamadisses.

Un recordatori de que ets
un petit grumoll de llacor
a joc amb uns altres, donant
essència i, fulgor a la mateixa
existència.






Adela Payá i Prats 
🌞💟🌿🌹


 
  

PASSEJANT A CIGRONET...!

PASSEJANT A
CIGRONET...!

Un lluc verd,
una granota glauca,
arbres amb somriures
de safrà,
cistells d'esclata-sangs.
i,tots nosaltres passegem
a cigronet ben acomodat.

Un lluc verd,
núvols engrossint- s'hi
de colors lilàs,
anuncien aigua a gavadals.

El Sol s'hi amaga entre
mantellines platejades;
perles ens llança des
de les alçades i, cigronet
riu que riu, fent saltirons
a sobre dels seus coixinets.

Adela Payá i Prats
🤸‍♂️😊😗🥀🌾
 
  

PAISATGE ESVAÏT...!

PAISATGE ESVAÏT...!

Recordo els passejos
enmig dels capvespres,
on els estius semblaven
que mai no s'hi acabarien.


Aquella flaire a fenc i,
fonoll, que ens duia  
a imaginar- nos uns altres
móns paral.lels.

Els rucs que contemplàvem
als senderols de les muntanyes,
tots carregats d'hortalisses
i, de fruits, mentre tu i jo, afanosos,
cercàvem l'obaga d'un arbre.


Aquell temps de somnis
i, d'innocències, ens feia viure
amb una esperança inesgotable,
n'érem espurnes cèliques
davallades per breus instants.


El lloc on les fontanelles
hi componien cançons
endolcides de dolls d'aigua,
repiquetejaven de seguit
contra el rocam.

Enllà ens esquitxàvem fins
a refredar els nostres cossos
escalfats, de llengües
assolejades.


Vam omplir espais amb les
nostres llums anellades,
per a després adonar-nos-en
què hauríem de esplaiar-nos
en paratges ben diferents.

I, ni tan sols ens varen
preguntar res de res, les nostres
decisions, no n'eren importants,
sembli ser, que la norma fou
acatar lleis alienes en
contraposició a les nostres.

Som, un recordatori de dues
ànimes que amb la Natura hi
vam fer concerts de
recreacions, un somni de tots
tres, que ja mai més, no
s'hi tornaria a repetir.




Adela Payá i Prats
💖🎈🌾

APARENÇA VIRTUAL...!

APARENÇA VIRTUAL...!

Ningú mai, no sabrà de quin color són les teves ombres en traspassar- te les lluminàries.

Tanmateix, dissimules el teu semblant amb gestos mesurats al davant de les llunes, cap ni un, no imaginaria ni sospitaria, dels teus ardits i, de les teves tretes.

En fer-te fonedís
als racons més obscurits, la teva faç s'ompli de bonys i, de fenedures; las teves dues grapes
pareixen les urpes d'un animalot.

Ningú mai, no sabrà de quin color són les teves ombres en traspassar- te les lluminàries.

Tan de bo, llueixis com un angelot, el dia que hi hagis de partir i, no passis el temps emmirallant- t'hi com flor de Narcís.

Avui, un pètal de més refulgeix entre les corol.les anyenques, només has d'aprendre a xiular- li a la teva ànima i, celebrar junts que la vida s'expandeixi de més veritats i, de menys enganyifes.








Adela Payá i Prats 💥🌵🍁😊

UN DUET ENTRE FULLES...!

UN DUET ENTRE FULLES...!

Els pètals envellutats
de les flors, hi van corbar
les tiges dels mots,
què com circells, volien
cargolar-se'n als nostres
llavis.

Paraules pendolades,
com branques tendres,
inicien camins a les teves
oïdes; traspassen túnels
i, passadissos estrets,
delirant per ser-ne escoltades.

El nostre llibre, escrit a la
meitat, em garola amb sibilàncies
dolces, que hi vol ser- ne grafiat
de vocals i, de consonants.

Ens regala plomes i tinters,
ens amenitza l'alcova
amb música celestial i, dos
burós ben amples, de sobte,
s'han fet presents.

Sona una campaneta, n'és
l'hora d'escriure;
uns rossinyols a l'àmpit de
la finestra, entonen cantarelles
de seguit, i tu, una mica
esporuguit, t'hi aboques a poc
a poc, per la porta, com demanat
permís.

T'asseus a la taula i,un rere
l'altre, omplim pàgines amb
estrofes intercalades;
poemes de rimes assonants
s'hi succeeixen i, en fer una pausa,
un petó voladís, hi fa tatuatges
a sobre de dues boques tremoloses.

Adela Payá i Prats
😍😘🔮🍃🌿

HI SOM CREADORS...!

HI SOM CREADORS...!

Quants amagatalls
on deixar-ne entaforats uns
quants records enrevesats.

Viure despietadament
un somni, estavellat d'una
boleta de cristall, en rosaris
clapits de maleficis.

Disfresses de monjos
on alguns banyetes s'hi oculten
de la bona gent, per fer-ne
profit de les criatures.

La Terra repoblada en cercles
comprimits, en coves subterrànies,
on s'hi fan tota mena d'experiments
ignorats.

Tecnologies novelles, què ens
podrien guarir de moltes malalties, 
i, de les quals, hi són posseïdors
uns pocs.

Mentrestant hem de seguir
patint atemptats de tot tipus.

Potser ens hauríem de plantejar
quelcom forma novella per
autogovernar-nos per nosaltres
mateixos;
no precísem cap ni un polític,
com cap ni una religió, com cap
ni un sistema financier.

Tan sols hem d'atrevir-nos
a posar- ne de relleu les nostres
eines de déus creadors
an acció i, alliberar- nos
de cadascuna de les cadenes
què ens han fet creure què
vivíem empresonats.

Un pas avant i, ja ho hem
fet possible. Un pas enrere
i tot ho hem fet esclafir.

Fem màgia, més, més encara.
Farci'm la Terra d'encanteris
benaurats, què als monstres
els hi facin enfugir-se'n.

Adela Payá i Prats
♥️🌾🤸‍♂️🔥🔮




 

UNA FLETXA I DOS GLOBUS...!

UNA FLETXA I DOS GLOBUS...!

Sirenes cantaires, voletegen;
corcers d'alatzà, salpen
una mar trencaclosques,
i, tu i jo, ja ens hem trobat.

Aurores farsaires, d'hores
afegides o escurçades, ens fan
sentir més vells o més jovens,
amb trets solcats d'orugues.

Castellets al sorralenc
construïm, i una ona envejosa,
de llengüa escopidora,
dissol els grànuls del sabulós.

Reflectits a sobre d'un bassiol
somriures de rostres expectants,
conflueixen en mirades aigualides,
on dos turqueses, s'hi han junyides.

Arrapats als cimalls que grimpen
firmaments isolats, ambdós
ens hem trobat a la matinada,
on una  gebrada de glaç ens arpejava..

Al lluny, una minúscula fembra mal
proporcionada, asseguda sobre un selló desmesurat, ens mostrava el contrari del què tots dos hi sentíem. 


En globus de colors, traspassant
cristalls de safirs, ens hem sotjat,
i,tu, amb gambirols i saltirons m'has
acostat al teu cos, per tal d'enlairar-nos.

Malgrat els inconvenients, els trucs,
els paranys, els obstacles i, els parangons de mal gust; amagats de tots dos al mateix temps, ens hem fet trobadissos.

Adela Payá i Prats
♥️💥🌾

IMATGE: Capadocia ( Turquia)









,

 

ESGROGUEÏT DESAMIC...!

ESGROGUEÏT
DESAMIC...!

Desamic pobrissó,
què t'hi aboquis als ventanals
mirant si la teva fada
estimada, hi arribarà.

Ho saps perquè t'ho diu el
teu cor, ho vas fer tan
malament amb ella
i, desconeixes aqueixs
martelleigs a dintre teu.

Desamic pobrissó,
què li escrius al teu amoret
esquinçat, estrofes de consol,
per tal de treure't punyals
i, coltells afuats, què
et fan estremir de dolences.

Ella, hi va marxar decebuda,
pensà què hagués pagat la pena
enamorar-se d'una granota
que no pas d'un home molinet.

Desamic pobrissó,
encara que massa tard, ella,
n'ha llançat els seus sentiments
per tu, a les fondalades
dels barrancs, i tot seguit, els
ha perfumat d'un ramell
de flors i, d'un poema, on deia
què et regalava una samarreta
porpra per les condolences..

Ella, ja sabia que volies
lluir com fanal engrescador,
com un paó enmig
de la corralina, amarat dels
plomatges flavescents.

També sap què n'ets un clon
de tu mateix, sols què l'autèntic
hi viu inconscient a dintre
d'una borsa penjadissa, des
dels trespols, d'un lloc errat.




Adela Payá i Prats
🤗🤔🌾🥀🌵