PANTOMIMA...!

PANTOMIMA...!

Mireu, mireu...!
com fa teatre, quantes
sanefes cus i recus
a les seves paraules
de fantasies.

Però sí li pregunteu
als qui viuen amb aquesta
pantomima, et diran unes
altres coses.

Fins i tot, la filla el bonega
i, fa pena que mani de la
vida de son pare.
Ell, s'hi sent tan poca cosa
que cerca com sobreeixir-ne
als quadres buits.

Mireu, mireu...!.
Ara fa el paper de polp
i amb els seus tentacles
tot ho esprem amb ràbia,

Què li passa....?

Carmina cap enrere com
els crancs, hui toca interpretar
a un crustaci esporuguit,
i sota un rocam passa la
seva curta vida.


Explora cossos amb tridents
i ganivets gegantins i, als
famolencs, els hi dóna cullerades
de farinetes.

Quan li venen ganes de ser
una bèl.lua s'hi amaga i es
transforma en llop.
Udola a les llunes negres
totes les  nits..

Un plater volador, en veure'l
se l'han endut enmig d'un raig
enlluernador, des d'aleshores
un actor de menys n"hi ha a
la companyia de teatre:
<Els Fantotxes>

Sembli ser què el varen
trasplantar- hi a la Terra,
per a confondre als humans,
doncs ara mateix se'l duen
de tornada a casa, en haver- hi
fracassat amb la seva missió

IMATGE: Joan Miro.
"Una serpiente haciendo espirales hacia un cometa." 1951



Adela Payá i Prats
🤔😘😃♥️