M'ACOMIADO DE TU...!
En un instant fugaç
on creixien les violetes,
ens fèiem besades porpres,
què en aquesta estona
voletegen pels firmaments.
Et vas besllumar i, tot ho
vas voler arrossegar
pel terra amb ulls encegats.
A les làpides hi creixen flors
de ben petitones.
A les meves mans, les vas
omplir de pedretes.
Al meu cor, el vas esquarterar
amb drupèoles de magranes;
les atzavares giravolten
les seves fulles blavenques.
Però, ja tot s'escau del què
hagués pogut ser- hi. He
llucat els teus brolls atziacs i,
les teves llavors maldestres.
No cal un amor pompós
i, a més a més, eclèctic, emplenat
d'encenalls i, de cels grisencs,
de capses sense música i, d'anells
per encetar.
He de desfer-me d'aquest pes
que carrego a sobre meu,
he de deslliurar-me'n de les teves
enganyifes i, acolorir la vida
de pampallugues.
Avui, te n'adonaràs que n'he
trencat tots els nostres lligams;
als teus estafeters, els he fet
girar cua, on tu hi ets; no preciso
de criatures grolleres i tafaneres.
Adéu siau...! Ja s'ha acabat.
Li'n vas llevar brillantor al nostre
amor i, refulgeix com estel orfe.
La pluja de purpurines, ens assenyala d'agafar viaranys oposats..
Adéu per sempre....Adéu...!
Adela Payá i Prats
🐞🦀🌻🌾🐦
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada