MOMENTS...!

Marc Chagall

MOMENTS...!

Et miro i els meus
ulls s'hi humitegen;
t'agafo de les mans
i, s'hi fan tremoloses
al meu contacte;
et pregunto sí estàs malalt,
i, em dius que ara no;
apropo les oïdes al teu
cor i batega com corcer
desbocat.

Hi fas cops secs a les
magranes i, enllà hi
resten penjadisses,
sense cuirasses,
mostrant-li a les ventades
els seus grans de robí.

Duus a dintre teu una
mena d'indiferència
que no et deixa viure;
arrosseguis estones
d'un passat, què t'han
tatuat la pell de taques
sanguinolentes.
 
Te n'has negat les estimes
i,volent- ne fer mofa
de les querences,
travesses escorces
amb llances ben afuades.

A cada despreci teu,
rebleixis el cor de més
buidor, a cada besada
ben glaçada, entumeixis
el cos de més verins.

I, fins i tot, hi vas emmalaltir
per no saber-ne oferir
amor de veritat.

De vegades, les mentides
hi poden matar i, com corcons
quedar-ne embolicades a dintre
dels allargassats  budells.







Adela Payá i Prats
 🐞🌾☺💥