DE QUÈ VAS
DISFRESSAT...?
T'has mirat el vestit
que duus...?
N'és com un llac
brollant entre cortines
d'aigües pudendes.
Fas flaire a resclossit,
arrossegues cadàvers
i, esquelets, que vas
arraconant a la vorera
de les rieres.
No vulguis presumir
d'assassí, ni de espillar-te
a sobre de les teves atrocitats;
n'ets un esporgador de vides.
D'on véns.? què els paisatges
condemnes d'exèquies
i, a les criatures deixes ben
esquarterades....?
Tots ploren i,...cap bri de
compassió....!
Les nits riuen d'estels fent saltirons i, l 'aurora ens mostra
les teves destrosses.
Guerrer deificat, què de l'avern
te n'has escapolit i, ara t'atreveixis
a devorar cossos humans;
refulgeixes de regalims sanguinolents,
i, n'has arribat a corrompre les
nostres existències.
Fuig d'ací,...!
Sóc més forta que tu, en un
sol pensament creatiu, et puc
espellofar.
Fora de la meva terra...!
Ja només en clissar- te
n'ets home derrotat...!
Adela Payá i Prats
😣😔😟🤤
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada