ET PROTEGEIXEN...!
S'enalteixen els verds
en pronunciar versets
que parlen de vida
i, dels raigs iridiscents.
Les corol.les s'obrin
suaument, en reconèixer
veus endolcides, des de
ja fa tant de temps.
D'abraçades a les arbredes
omplis el teu esperit
amb tota mena de cromacitats,
i, el refilet d'una oroneta
et complau en gran manera.
Saps en veritat, que cap ni
una criatura a la Natura,
et retallarien el teu fil platejat,
quan un capvespre
un ésser d'ombra, amb riallades
de xocolatí, te'l va voler
esquinçar.
Abillat amb vestit d'escarabat,
estisores en mà, hi va restar
glaçat com pedruscall enmig
de l'horabaixa. Mentrestant
els aucells s'hi ajocaven
a sobre d'ell. cercant poder
clissar els paisatges.
Els elements t'hi van cobejar,
d'eixa obaga et van desllastar...!
Pensant que camines a soles,
un ésser protector en té cura
de tu, espurnejant- te de guspires
a l'entorn del teu cos.
N'ets beneïda...!
Adela Payá i Prats
☺😥😄
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada