N'HI HA...!

N'HI HA...!

N'hi ha el dolç cansanci
d'observar gairebé sempre
les mateixes coses.

Les absències troquelades
pels oblits maniobrats, a propòsit;
aquella batzegada brutal
arrencant- te des de les pinzellades
glauques als paratges de
la Natura.

Un aiguabarreig de rostres
i, de figures conflueixen a l'uníson
al mateix rierol.
Els corrents s'enduen els
barrets dels somiatruites,
on barquegen sense descans.

Alguns, hi seran dissolts entre
peixos de colors, uns altres,
arribaran a les voreres
des d'on els nens juganers,
se'ls hi posaran a sobre del cap,
inspirant- se de noves
recreacions

N'hi ha el dolç cansanci
d'observar gairebé sempre
les mateixes coses.

Exceptuant aquell jorn on,
ell, disfressat d'home tendrívol,
m'hi va declamar mots
amorosits i, tanmateix
el riu, s'hi va eixamplar
de més amplàries.

Aleshores, ben abraçats,
hi vam anar a viure a les
esplugues més aprofundides.

N'hi ha l'amor despullat de
paraules amb carícies què s'hi
perllonguin des dels fils
de brodadures, on dues ànimes
enamoradisses, palpiten
al mateix temps.



Adela Payá i Prats
🌹💥🎼🎹