ROSTRE ESMICOLAT...!
El teu rostre de llums
mandroses, desvetlla
somnis encarcarats.
Les imatges d'un passat
es repeteixin de seguit
una i, altra vegada.
El projector de cop, se n'ha atascat,
no avança ni retrocedeix,
on unes mirades s'han detingudes.
Exploracions de globuls oculars
reprodueixen el Cosmos estel.lar,
des d'on dos esquerdills giravolten
un, a l'entorn de l'altre.
En espillar- se, s'hi apropen fins
a fusionar-se'n i, estavellar en
miquetes de pedruscalls.
El teu rostre de llums
mandroses, desvetlla
somnis encarcarats.
Te n'has posicionat per sobre
de les albines nuvolades, i des d'enllà has repoblat les teves conques de blanc.
Llepolies espongoses amb formes
gelatinoses, t'empentin a quedar- te'n enclavat als buits.
Amb aplaudiments d'estrofes
en veus melodioses, els versos
rellisquen per cascades linguals.
N'has obscurit d'aigües tèrboles
a tots aquells què alçant les mans
enmig de l'oceà, s'han ofegat.
Un poema per tal d'erigir-se altiu
li n'ha posat caputxes roges a uns
altres i, d'atzurita, llueixin absents.
Adela Payá i Prats
😚😎
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada