BESCANTA'M A LES
OÏDES...!
El fregadís d'un pètal
de sàndal em fa cosquerelles
a les meves oïdes,
al seu contacte, m'enfilo
de musells enrojolats
a sobre d'unes galtes
borralludes.
Més i més pessigolles
a frec dels llavis
carnosos i, una ploma
dansarina, tu, hi refreguis
a poc a poc,
enmig de la meva sina.
Petons i més petons
amb gust de menta i,
de tarongina;
dits acoblant-se de corbes
i, de sinuositats;
vestits repenjats de les
branques tendres,
mentre l'ombra de l'arbre
ens enlluerna de
clarobscurs.
Un vent de Xaloc amb
bafades d'escalfor, ens
duu pluges de fang,
aleshores, cobrim de
llacorr la nostra nuesa.
El fregadís d'un pètal
vandàlic, desvetlla
sensacions adormides;
asseguts i ben encamellats,
ens pinzellem els cossos
de besades i, més besades.
Circells de maragdes
anellen els nostres dits,
i, aquesta vegada, d'escorces
despullades,
hem celebrat les nostres
noces postergades;
els padrins: dos arbusts
centenaris;
la capella: un cel de turquí,
i, una terra de carabrú.
Adela Payá i Prats
😋🙂😗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada