TOT ES CONVERTEIX EN OMBRA...!

TOT ES CONVERTEIX
EN OMBRA...!

Només volia seguir
essent amiga dels arbres,
però els qui m'estimava
els qui van conviure
amb mi, ja han mort.

Les destrals els van
fer desaparèixer,
encara que recordo
el lloc exacte on s'hi estaven.

De cop, tot se n'ha esvaït,
i, en sotjar unes altres
ullades, m'hi veig repel.lida
al fons d'elles.

Quanta solitud, de sobte,
s'hi pot instaurar,
te n'adonis de la fragilitat
de les coses i, dels cors
força aliens al teu.

Cada vegada més de pressa,
n'eres conscient què la
persona amb la qual
no hi feies gaires migues,
n'era la que més et va estimar.

Un amor estrany, emplenat
de moltes contradiccions,
però que al cap i a la fi,
hi va ser el que és va
interessar per tu, tots els
dies i, malgrat que no sabia
expressar dolçament els
seus sentiments, amb tu
ho va fer de tant en tant.

Ara, ell, mort, com els arbres,
de mica en mica, et mussita
paraules que no s'entenen;
però saps què és ell per
la flaire de la seva colònia
i, per la seva energia tan
envigorida.

Ell, et va ensenyar les lliçons
més crudes d'aquesta vida,
ell, et va dir un munt de vegades
que n'havies de deixar jeure
als sentiments i, emprar la
raó més a sovint.

Ell, el teu pare, et volia de
veritat, sols que no sabia com
fer- ho i, no n'encertava
cap ni una. 

En tenia coses lletges, però també
en gaudia d'unes altres que et
feien viure amb una intensitat
desmesurada. Per ell, no n'hi
havien lleis ni normes que
acomplir...Cadascú n'havia de
andarejar pel seu corriol...!



Adela Payá i Prats
😘♥️😍🌳🌾

Piintor: Maurizio Rega