UN PASSAT
INACABAT...!
No hi tinguis por
si abans de marxar
amb carruatge de dol
hi vols parlar amb mi.
Hi seré al voltant
d'una taula, sota l'alzina
què des de fa temps
ens aguaita.
Tindràs preparat
un gotet d'herberet,
olives de la terra i, unes
ametlles ben torrades.
Seguirem el fil d'aquelles
paraules òrfenes, què
encara esperen assabentar-se'n
dels per què, del seu exili.
Ens tornarem a mirar als
ulls i, potser plorarem
novament i, amb llàgrimes
perlades, iniciarem un altre ball.
Serà l'últim, ja sé que véns
a acomiadar- te de mi,
has vingut a dir- me adéu
per sempre.
N'estic molt atabalada de
veure partir als qui m'estimo,
no sé sí el meu cor ho podrà
suportar, n'està massa ferit.
Si vols et puc acompanyar
fins al llindar de les portalades,
i, aleshores, podré expressar-te
allò, que no em vaig atrevir a dir-te.
Vols un colpet de cassalla...?
Està una mica forta, però ens
ajudarà a entaular converses
i, de pas, ens agafarem de la mà.
A la plaça de dins, hi som
tots dos plegats, bevent una
barrejada d'orxata i, aigua llima;
en aquell temps ens encisava
estar-nos ben junts.
Adela Payá i Prats.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada