TEMPS I DESTEMPS...!

TEMPS I DESTEMPS...!

El temps es plega
i, replega,
de cop i volta, m'hi veig
saltant a la corda,
com sortint amb un
noi de la classe,
com anant de part
de la meua primera
filla.

Ara, hi sóc gran, els fills
n"han marxat, el meu
company, n'és capità
d'un petit estel nàutic.
Navega pels Universos
descobrint nous cossos
celestes.

Jo m'embadaleixo
coneixent nous personatges
què se n'han sortit
dels còmics d'antany.

Com també passo les hores
defugint de les caricatures
sobreres d'argent i, de plom, 
de les màscares i, de les caràtules.

Aplaudeixo els cants repetitius
de les aurores i, els crepuscles,
on cap dels dos, mai no se n'han
atrevit a permutar- se'n, l'un per
l'altre, ...Però en un temps
alterat,  hi vaig viure dos jorns
seguits de quaranta- vuit hores i,
tres nits de setanta dues hores.


El temps es plega i, es replega;
en un instant hi suro  enmig
del cosmos i, a l'altre n'estic
a dintre d'una panxeta  a punt
de néixer.



Ara mateix, m'hi trobo en un
altre Sistema Solar, a la
Constel.lació del Cigne.
No hi sóc humana,
en tinc aspecte d'aucell i,
el més extraordinari n'és
què hi puc voletejar.

Ací la Natura, no n'és
de depredadora;
ningú no s'hi menja
a ningú.

Som feliços...!

I, encara què em vull
quedar, volen enviar-me
a un altre lloc.

És complicat anar d'ací
per allà, haver-ne de
travessar tants paratges,
deixar de costat alguns
éssers volguts
i, haver d'adquirir un munt
de coneixements per tal
d'arribar a ser- hi cada jorn
una mica més sàvia
i, menys carronyera.


Potser, sí què s'ho val...!




Adela Payá i Prats.












.