EXCLOSA...!
Exclosa, dins de la closca,
les estimes t'hi són retornades
en saquets d'esguard estràbic.
Arraconada al quarto dels
pensants, asseguda al terra,
cavil.lis el què no s'entén.
Millor ací, ben ocultada,
amb llavis segellats i,
braços creuats.
Pots sentir- te com un
monyicot, i encara que
res no demanis,
et dol que només alertis
un llaç conductor
de remores fastigoses.
Te n'has aturat al bell mig
dels viaranys i, et sents més
perduda que mai no ho havies
estat.
N'ets endinsada en un atzucac,
sense cap possibilitat d'albirar
nous destins i, malgrat això,
n'has d'acarrear amb uns actes
aliens als teus, que no et pertanyen
a tu. De totes maneres, ja
t'han setenciat a romandre silent.
De vegades, tot el què has
estimat, et vol escapçar
en molts trossets i, fins i tot,
no has comprès que alguns
detestin les demostracions
amorosides.
En un temps endarrerit
la mancança d'amor s'hi
traduïa amb ronxes al cap.
Exclosa, dins de la closca,
les estimes t'hi són retornades
en saquets d'esguard estràbic.
Adela Payá i Prats
♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada