EL POSSIBLE, SE
N'HA FET REAL...!
Vìvim dins de les nostres
pròpies realitats,
mentre escrivim un
poema acontentat.
Aleshores, li donem
vida, i entre manetes
de fades i, peücs
de donyets, assolim entre
tots, què els versos hi
puguin travessar
els espais de polsim,
adquirint-ne
consistència física
i, tangencial.
En ser finalitzat el
poemari, ja s'hi presenta
al davant nostre
com un fet consumat.
Som magues i, mags;
amb les nostres estrofes
n'hem fet possible
el què crèiem per sempre
encapsulat al fons
de bombolles niquelades.
Hem fet esclatar guspires
què a la Terra l'han alliberada
dels seus barrots i, comencem
a veure més enllà dels
nostres nassos.
Miracles punyents comanden
el timó de qualsevulla
possibilitat:
Les malalties abolides;
les guerres avortades;
els governs dissoltos;
les multinacionals llançades
a perdre;
els lluerts emigrats
a uns altres universos;
nosaltres llevant- nos les
cuirasses i, les caràtules.
Ens hem decidit a acomplir
un mateix acte, que tothom
compartia i, volíem donar- li'n
forma de realitat.
♥️
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada