FLASSADES...!

FLASSADES...!

Les flassades en tenen
brodats de molts colors,
però només hi volia
llucar el cel amb tu.

És cert què en tenia de fred;
t'agraeixo aquest gest
d'amabilitat, per abrigallar-nos
a tots dos alhora.

Quant de temps en feia que
no sentia una connexió
tan immensa amb tot el què
ens encercla.

Fins i tot, a les oïdes hi
escolto dringadisses d'alguns
polsadors, sonant alhora,
quan al darrere
de les portes, no hi puc
contemplar-ne cap figura.

Ets tu, potser, qui em vol
alertar d'algunes noves.

Entre la vida i la
no vida, t'hi estàs,
fent equilibris
a la corda fluixa, com
funambolista desafiant
el vertigen.

Les flassades en tenen
brodats de molts colors,
però només volia
cruspir-me'n d'esglaons
d'atzurita, essent al teu
costat.


En caure' t de la teulada
com perseida esbalçada,
a sobre dels  bassiols,
reneixes d'ombra ennuegada,
i, un rosari de peixos refulgents
et cobreixen de dalt a baix.


Are mateix, les flassades
resplendeixen en recosits
de bestioles aigualides,
i tots dos, ben xopats,
s'endinsem a la constel.lació
de Piscis.






Adela Payá i Prats
♥️🐟🌿

    PINTOR:
    EDUARDO MONTEAGUDO           
    GONZÁLEZ.