LES NITS...!

LES NITS...!

Les nits, llits
buits d'ocells dormint
endins dels seus nius.

Màrfegues d'estels
lluents, què hi diuen
que són de moribunds. 

Les nits, cúmuls
d'esguards entristits
a la recerca d'enigmes.

Camins aombrats, presidits
per una lluna de llengüa
quatribarrada.

Aigües quitranades
per on navega el porter
dels firmaments.

Aldarulls de claus sonant
a la matinada, quan alguns colpegen vidrieres cèliques.

Som ambdós en un passat creient
d'estimes, on aleshores, ens havíem
lliurat de les xerrameques.

Seduït pels miralls sortillers, a les volences, les abillares de cancans embreats, doncs, ara balles pel dol i, per les condolences.

Pèlag de formigues obscurides,
transportant criatures de frac i, d'esmòquing;
celebració de noces eclipsades.
  

Adela Payá i Prats