BRISALLS ANÍMICS...!

BRISALLS  ANÍMICS...!

 
 
     En marxar del poble
    un trosset de la teva

ànima, s'hi va quedar
enganxada de la meva.

Em despertis al matí
envoltada d'abraçades
i, de besades. Em fas
cosquerelles per a que
no em torni a dormir.

Tots els dies em demanis
d'anar- hi al lloc on s'hi fan
les paelles, al bell mig de les
serralades. M'esmentis
de cuinar- ne, una, entre
els dos.

Vols què et dugui a veure
l'escultura de l'Ovidi
al passeig del Viaducte.

Ara, mentre escric,
m'ataülles de reüll i,
de sobte, et posis
a llagrimejar com un nen.
Et demano: per què ploris?
i, em respons:
què volguessis ajuntar els
altres escapolons de la
teva ànima, ...!

S'abracem fortament i,
sospirem pel que
no hi pot ser, per tot allò
què un diabló amagat,
no ens hi deixa dur a terme.

A les nits dormim arraulits
entre ullades reflectint- s'hi
als nostres miralls i, als
somnis, tu, assoleixis
completar el teu trencaclosques
anímic. 


En esparpillar- me, un home
bo i tot sencer, sé n'ha fet
present al meu costat.
Ja ha arribat el temps fulgurant
d'estimar- nos-en de debò.


Adela Payá i Prats

,

Pintora: Anna Vilonchik