POEMA IL.LUSIONAT...!
Perquè en acabar- se
el poema,...les il.lusions
s'hi faran tangibles,
amb cadascun dels
seus sentits alterats,
canviants, dinàmics
i, metamorfosejats.
El <tu> d'abans no hi
serà el <tu> d'ara.
Com el meu <jo>
hi serà un altre.
Ens hi abocarem pels finestrons,
amb rostres ensopits,
taral.lejarem cançons
antigues,
amb sospirs retinguts.
El poema ha decretat
màgicament un conjur;
ha anat de les premisses
a la conclusió final.
L'home assegut, de cor
de pedregam,
s'hi ha aixecat de sobre del
seu divà, andareja a pas lent,
s'hi raspalla les sàndalies
voladisses i, s'enlaira al
seu rocam.
Enllà fa intercanvis de cors,
s'hi queda amb el refulgent
de sang a borbollons i, d'energies
alliberadores i, amaga
el de macolí, a dintre d'una
immensa cova de dracs.
El seu vol a la fi, s'emprèn;
n'ha escollit averiguar:
qui és ell...?
i, quina cosa és la que vol..!
Adela Payá i PratsImatge: Poema de P.C.P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada