PLOU I GRANISSA...!

PLOU I GRANISSA...!

Plou i ho fa amb força,
mentrimentres
el meu cor és cou
a foc ràpid,
entre incerteses de foscors
i de clarianes.

Calabruix des dels
cels ennuvolats;
ens llancen
pedres contra els
cristalls i, tu i jo,
ens mirem amb
ganyotes d'espantalls.

Llums roges contra
l'asfalt s'hi emmirallen,
de la mateixa mena
de lluïssor com ho fem
tots dos plegats.

Avancem a espai,
molt lentament i,
en el següent tram
el Sol s'hi fa present,
berenant-se els núvols
com si fossin espongetes
de llepolies,
un rere l'altre.

Penso que hi estem
fora de perill,
les Moires han marxat
i, des dels firmaments
ens piquen l'ullet



Adela Payá i Prats