NI AL DAVANT
NI AL DARRERE...!
Pel gust de tenir-ne puixances,
hi vols estar- te amb mi...?
Per no gaudir d'exclusiva
solitud, t'hi vols arraulir
a la meva vora....?
Per fer- te l'important
i, a qui hagi d' exalçar
a cada segon, he de romandre
a prop teu...?
Per haver de veure't com
coqueteges amb tothom
he de continuar a racer teu...?
No crec què això hi sigui
<Amor> pots batejar- ho
amb unes altres denominacions;
però no hi seré arran de tot
allò, que a poc a poc, hi faci
escapolons de les volences.
No t'amoïnis, sí n'he decidit seguir
a soles, no m'agrada fer de
banderola de qualsevol mascle,
ni tampoc, haver d'apaivagar
les pors, dels qui encara no han
après a viure de finestres endins.
Per acompanyant hi puc fruir
dels arbres, ells, sempre hi són
respectuosos, humils i, disposen
de tot el temps del món, per a
donar- ne consistència a les
fragilitats.
No preciso dels teus miralls
per a fer transcórrer les hores
en aigües tèrboles;
ja fa moltes anyades què n'he
estavellat espills per onsevulla.
Andarejo pels túnels de la foscor
enderrocant monstres trapelles,
desafiant la seva feresa i, els
seus actes cruels
No hi vull afegir- te'n a la meva llesta dels diantres. Només hi espero que qualsevol dia, t'enllumenes de savieses i, de tendreses.
Adela Payá i Prats
🌲🌴🌳🌾
PINTORA:
Barbara Jamrozik
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada