AL DESCOBERT...!

AL DESCOBERT...!

Ja no em fa mal
parlar amb el brivall
amb cara de cerut,
caputxa moradenca
i, llambrots empal.lidits.

Ell, de cargolades llengües
fingides, s'hi recobreix
de miratges i, de llunes
carcelleres..

Albira monstres on hi
són les arbredes;
a les dones esblaimades,
confon per colobres
emmidonades;
i, com serp arrossegant- s'hi
pel terris, s'endrapa
de paraules colrades.

Ja no m'esglaio, en haver
de parlar amb el brètol
amb cara de cerut,
caputxa moradenca
i, llambrots empal.lidits.

Per molt què ell volgués
amagar la seva fesonomia,
he assolit endevinar-ne
els seus trets, els seus
gestos i, les seves ganyotes.


Una vegada al descobert
li incito a què em desvetlli
d'aquest mal son;
en llevar-s'hi la dalmàtica,
una bestiola tremolosa
a cuita- corrents,
s'esvaneix en un tres
i no res.

La seva musa, dels rocams
alliberada, amb cap de
Medussa, el cavalca
dolçament. Qualsevulla
cosa, en ser-hi observada
per la dama de cabells
de serpentines,
hi mor a l'instant.

Ja no em dol, entrellucar
dos assassins de l'amor,
o potser  tres, o quatre i,
en ataüllar a Medussa,
n'ha quedada ben encegada
amb conques balmades.

L'home encaputxat,
n'ha marxat, esmaperdut,
amb el llop del conte
de la caperulla vermella,
i, els llenyataires del bosc
fan improvisacions de
cantarelles, per al seu
casament ja anunciat.



Adela Payá i Prats💜😻

    Cerbero, acuarela de William              Blake (Londres, 1757-1827)