VESPRE PLOMÍS...!

VESPRE PLOMÍS...!

Llangorosa vesprada,
folrada de llençols
ennuvolats.

Paisatge plomís, entre
camins de boires, al compàs
de les nostres xiruques.

Em contes a espai la
teva història i, a poc a poc,
vas descorrent els teus vels.

Avui, no sentim cantussejar
els ocells i, rius molt quan et
relato històries de l'hospital.

Aquell home, que ens deia què
els seus infarts els hi produïa
l'astènia sexual de la seva dona.

O aqueix altre, que ens contava què
la dona havia marxat a dormir a una altra alcova, des que ell patia  del cor.

Tots els malalts s'hi queixaven
del mateix i, tu, em dius que pari,
què et fa mal la panxa de riallejar.

Vagabundegem per les serres,
les ventades ens acaronen  la
pell suada i estenem els braços
imitant vols d'ocellam.

Ens mirem
delicadament, no volem comprometre
els nostres esguards i, de reüll
t'hi albino amb desitjos d'arrencar
flors. ......No ho facis si us plau,...!
On s'hi estan, llueixen de formosor.

Aleshores, has espellofat les dues pomes i, tanmateix, t'has atrevit a posar-me un trosset a frec dels meus llavis.

No, no  ho has de fer això, et dic una
mica espantada, ja ens va bé què la
nostra amistat s'hi allargassi de dies i, de nits.

No cal què l'arborem fins les
copsades,... de moment, s'hi estem
a gust, asseguts a l'enforcall del tronc.

Ja anirem grimpant de branca en branca, potser, ens detinguem de tant en tant,
o vulguem apujar-nos ràpidament envers els seus cimalls més frondosos, o pel contrari, hi reculem
vers els seus orígens; deixem-nos arruar suaument.

Adela Payá i Prats♥️🦋