JACTÀNCIA D'UN
CRÀPULA....!
Dels cossets esclafats,
força malmesos per les
grapes usurpsadores,
hi brollen florades carmesí,
coronades pels pètals
amb rostres ploricons i,
per les tiges solcades d'osques.
Presumeix el mascle
fautor, de maltractar
les essències,
i, la calidesa de les
flors,..... Ell, insensible,
encara no sé n'ha adonat
de què n'és un ancià
moscardó, amb els seus
dies comptats.
Aleshores, el seu esquelet
de carn engolida pels
cucs cadavèrics,
s'hi farà present des dels
seus ossos encalcinats.
De mort abillat, pel seu
pigment preferit: el blanc;
de pa fornejat i, enfarinat,
pujarà graonades de núvols
ben corrugats,
i en fer-li'n cops a les portes
àuriques, un angelet d'ivori,
el farà salpar pels flums
de carbonissa.
Enllà, hi surarà com estàtua
immòbil, de cossatge
esfullejat de carns, mostrant
l'interior da la seva ànima:
ancoratge d'ossam blanquívol
amb somriure de perles
escassejades.
En treure'l del quitranat aiguamoll,
l'esquelet refulgeix de foscor i, pel bé de la comunitat,
n'han decidit d'exhumar- lo
entre un munt de flamarades,
què a la seva ossamenta
deixi reduïda en brisalls de robí.
Adela Payá i Prats
♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada