MILLOR FER EL CEC... !
De vegades les paraules
queien a mans dels
oreigs, suraven com aucells,
i,no n'eren albirades per ningú.
Als qui anaven dirigides,
feien els cecs, els orbs;
les rebutjaven de bon grat,
fent veure, què no les
havien llegit a les pissarres
nocturnes.
De tirabuixons rossos,
de llaçades groguinoses,
amb grafies ben eixamplades,
ocupaven espais ben visibles
per tothom.
Amb majúscules refulgien
en pantalles fluorescents;
n'era de ben estrany, que no
hi fossin esguardades.
Però cap ni un, no les ataüllaven;
existeix això que se n'anomena:
fer l'òbila, perdre's entre enfilalls
de núvols, com embadalit.
Ningú no volia implicar-se'n
amb el significat dels mots,
doncs, duien a sacsejar
el cor de sentiments i, no
n'hi havien desitjos per a
comprometre's amb les
emocions punyents.
Adela Payá i Prats
💥💜❣
,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada