UN EQUÍVOC...!
Les teves mans que
volia prémer a frec
de les meves, ...on són?
Arrels de la meva vida,
on a recer d'elles, em creixia
la força per desplegar-ne
ales perlades.
Oblit entossudit
com òbit esferidor,
per córrer a redossa
de les fantasies capritxoses.
Aqueix joc estrany, de triar-ne
un munt de florades i, de capolls,
per a després llançar- los
maldestrament, pels vells fossars.
Deliris per ser-hi arran de les
petalines amb un cor marcit,
estenent corcons a les
empal.lidides corol.les.
Afanys, per embruixar la
mateixa vida amb sortiilegis
de serps torçades, amb intencions
de conrear sembrats eixorcs.
En clissar els terrenys, rebrosten
urpes gruixudes, envellutades
de pèls i, d'ungles afuades,
de les quals, ja no m'hi delecto,
per adherir-me'n a d'elles.
Adela Payá i Prats
🤤😯
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada