RIU MIRACULÓS...!
A una i a l'altra banda
del rierol s'hi estem
immòbils, i amb mirades
perplexes, s'hi mantenim
ben diatanciats.
Les hores travessen
còrpores entre
daurades fletxes
força enclavades,
on unes ullades incideixen
de continuïtats,
regnant la pau i, l'harmonia.
En caure el vespre
una lluna niquelada
dibuixa cercles argentats
on tu t'hi estàs assegut.
Al dìa següent, en descloure
els ulls, al teu rogle
només llueixen uns llibres
signats per tu mateix.
Enmig de les pàgines hi
trobo una nota on dius::
"Els llibres que no m'he
atrevit a enviar- te'ls,
ací els tens, hi són per tu,
pots agafar- los,
de tot cor, te'ls regalo."
Bocabadada n'he restat,
mai no n'hagués imaginat
què trencaries els calabrots
què ambdôs ens tenien
ben amarrats.
Sembli que comencis
a fer-ne dissolucions
de les rancúnies, aleshores,
deixa'm que et feliciti.
El rierol, ha sabut com
purificar la teva essència
vital, fins i tot, hi puc
veure als teus diablots
al lluny, nedant amb
molt poques ganes...!
Adela Payá i Prats
🏞⚓💜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada