TOT MENYS
AMOR...!
N'ets tu, l'hoste
de les llunes
confitades de roig.
El qui al davant
del tauler se'n bevia
a dintre de cranis
esculpits de mort,
beuratges de bruixots.
El qui allargassava
mans al dessota
de faldilles curtes,
volent fer-ne desprecis
de les estimes.
El qui farolejava de les
seves estridències
i, matxucava flors
d'essències de purpurí.
N'ets tu, el presumptuós
que n'havia d'emprar
monedes, per a que
et grataren
la teva pell de tamboril
amb unglades ben
aprofundides.
El qui s'hi passejava
tranquil.lament, sense
temences amb precipicis
d'ullades envers uns
altres senderols.
N'ets encara una fera de ben
ferotge, a la qual li agrada
afilar-se'n els queixals
a sobre de les motllures
als quadres dels faunes,
abans d'iniciar- ne actes
carnals.
Adés, ja hi pots entrar;
acaben d'obrir el bordell
i, dues bordegasses
sembli que esperin
apàticament.
Hi fa pena aquestes vides;
unes, dedicades a sobreviure,
unes altres, a la recerca
d'unes escadusseres querences,
les menys madures, per a provar
noves complaences.
Ho trobo tan llòbrec..!
Adela Payá i Prats
IMATGE: Toulouse Lautrec
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada