ABRAÇ ...!

ABRAÇ ...!

Del nostre abraç,
se'n surt un cúmul
de petalines enrogides.
Unes ales de pa d'àngel
imiten vols alígers;
caramels i gominoles
endolcen  boques
de melassa.

De les converses:
trons i llamps,
encenen  cels de turquí,
on un arbre dividit en dos,
fumeja de cendres carmesí.

El raig, com Salomó, n'ha
imposat justícia i, ja poca
cosa n'hi ha que afegir- ne. 

Dos humans amb llengües
silents, s'hi comuniquen
telepàticament.
Sibilàncies de paraules
mudes, hivernen musells
glaçats.

Arrosseguen peus llacorosos
aprofundint- se als caus
de la gleva.
Un, s'engalana de pell saurica,
l'altre s'hi posa el vestit
d'aviar i, entre verds i blaus,
el paisatge s'acoloreix.

Del nostre abraç,
espetecs des dels branquillons
flamegen i, dos cossos
enfredorits, de cop i volta,
desprenen als espais
esberles enardides.

En sotjar la natura, tot
resplendeix de carboncles,
menys els llavis, que agostegen
de gebre i,  de mústic.



Adela Payá i Prats

💜🌻🌼