PARLA LA PEDRA
ANTIGA...!
No ballis la dansa
dels guanyadors,
quan has xafigat
innocències d'ivori.
No t'aboquis a les
balconades, aguardant
aplaudiments a pler.
Ni vulguis el teu cap
ornar amb corones
de llorer, quan has
magolat cors tendrívols.
Tampoc hi pensis que pots
salvar-ne de les aigües
a tots aquells, que hi vas
engalanar d'enganyifes.
De moment, a l'únic que
n'has d'alliberar n'és a tu
mateix.
Deixa de viure amb les
contradiccions: no s'hi pot
fingir a tothora, a la fi,
les caràtules cauen, les
disfresses es descoloreixen
i, les armes emprades s'hi
rovellen.
No esperis que tots els
rellotges de sorra no s'hi esgotin
de giravoltar de cap per avall,
perquè hi arribarà una estona
què restaran aquietats i, potser
ja no te'n podràs sortir de l'oceà.
No ballis la dansa
dels guanyadors, quan n'hi ha
tant per enllumenar i, tu, n'ets
el primer al qui has d'enllustrar.
Adela Payá i Prats
💜💥👣
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada