SER-HI....!
No vull fingir de
somriures sintètics;
ni donar- li'n la mà als
qui els hi pugui desvetllar
odis ancestrals i, enveges
que no s'entenen;
ni entretenir- me'n
entre frívoles converses
ni, entre esclats de riures
quan sense ganes
descobreixis, que n'hi ha
gat engabiat.
No vull estar- me'n
amb gent parolera,
que hi fa mofa de tot,
ni amb els tafaners qui
precisen dels altres
per als seus objectius;
tampoc deliro per viure
entre els presumits,
que tant els hi agrada
exhibir- se'n al davant
de qualsevol.
Només delero per
caminar, saludar
els arbres a les matinades;
allargassar les mans
fins a l'astre Sol,
i, escoltar la xiuladissa
dels aucells;
entrellucar com els raigs
assolellats, tot ho acaronen
de luminiscències;
i, agrair què encara hi sóc
viva, que hi puc respirar
i, abraçar tot allò que
m'estimo;
aprendre de la vida,
les seves lliçons
i, els seus preludis
de partitures novelles.
Cap paper no hi vull
desenvolupar, perquè
res no hi vull ser.
Em conformo en llostrejar💜🎈😙
de llums envesprides i,
adherir- me'n ben a prop
dels qui atorguin bellesa
als qui maldestrament
n'han sigut exclosos
de l'Olimp.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada