ENDOLL CONNECTAT...!
Ell, li respongué:
Vull ser-hi el teu
coixí a les nits,
sentir-me'n acaronat
pels teus braços,
i, força arraulit arran
teu, deliro per viure
el mateix somni d'aquarel.les.
Enroscar-nos tots dos
plegats, com circells
entortolligats, entre tiges
de fullam,
i, romandre així fins la
nostra mort.
Encara que no n'he sigut
prou valent per endollar-me
a tu de veritats sinceres,
a les xarxes, un donyet
jogasser, ho fa al caure el
vespre i, sense assabentar- me
em veig de cop, junyit a tu.
Què les nostres ànimes en
la foscor, s'instrueixin de tots
dos alhora; entre balls
d'enagos voladissos;
entre passets enfollits;
i, grapes de dits, fent- ne arreplecs
de muntanyetes amalgamades
de polpa i, de greix.
Ell, li respongué:
Vine amb mi, en caure el Sol,
et mostraré el paisatge
més formós i, translúcid per
acolorir els nostres petons,
i, envernissar les nostre pells
de blavinoses llums d'estels
sota amanyacs de guspires.
N'he viscut com bufó saltimbanqui,
i, malgrat que potser, hi arribo
tard, com et vaig dir en una
epístola, jo, sempre hi mantindré
encés el caliu dels nostres cors.
Adela Payá i Prats
❣😙🌻😘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada