ESTROFES MARINES...!
Cançó què em duus a la mar,
abillada de veles nívies,
bategant amb cor de vaixell.
Amb ulls embalsamats de mareperles i, cabells acolorits de sanefes blaves,
cerco tresors, a l'oceà endinsats.
On és el meu estimat què
dempeus a sobre dels penya-segats
sembli què algun designi, abraci.
Cançô què em duus a la mar,
amb cos assolellat i, esperit alat,
deixa'm adormir-me amb ulls oberts.
Un capbussó immens, n'ha dibuixat
flors cristal.lines en llençols marins,
on somniava desperta amb cants de dofins.
L'home agosarat n'ha fet corrugar
el velam i, abans de besar la meva
nuesa, m'ofereix anells de coral.lines.
Junts barquegem de port en port,
i, engalzats com anèl.lids de més i,
més rotllanes, s'hi enfilem fins l'eternitat.
Cançó què em duus a la mar,
per retrobar-me amb el meu amant,
are mateix, en veure'l, guspireja de
centelleigs.
Adela Payá i Prats
❣♥️🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada