D'UN PETÓ, NEIX UN ESTELLICÓ...!

D'UN PETÓ, NEIX
UN ESTELLICÓ...!

Hi érem al quarto
obscur, de trespol
encelat i, lluna extinguida.

Agafats de les mans,
els estels s'interposaven
entre les nostres llambregades.

Mentre, tu, viatjaves a
sobre dels anells de Saturn,
jo ho feia al carruatge
de l'Óssa Major.

Rèiem que rèiem,
encara que no ens clissàvem,
però per les veus ens hi
vam reconèixer.

Jugàvem a la sínia, fent
giravolts d'ulls ennuvolats
i, cors bategant ben de pressa,
on gosàvem de complaure'ns
pels sons repetitius d'unes
hores força envellides.

En arreplecs d'encisos,
enfugirem les penes
què jeien a les arestes del cor,
difuminades en brumerols
de polsim i, bromes vegetals.

Hi érem al quarto
obscur, de trespol
encelat i, lluna extinguida,

En coincidir les nostres
boques, el relluc
d'un esquerdill als firmaments
ens caliuejava.






Adela Payá I Prats
💜👄

Imatge:

MARU SAMUILOV
ARTISTA PLÁSTICA...