ARRIBADA
INESPERADA...!
Aus de galets obturats
a cuita- corrents
pugen a les copsades
de les arbredes.
No n'hi ha de claus què
hi puguin descloure
els seus becs força
atapeïts.
S'hi neguin a piular,
aclofats a sobre del
brancam més altívol,
hi esperin tremolosos
el què cap ni un,
no sospitaria.
Un exèrcit d'àspids
pel sòl s'arrosseguin
cruspint- se de qualsevulla
vitualla.
Bocanes d'ofidis
aspirant- ho tot al seu pas;
de tan grossos
què se n'han fet els seus
cossos, rauen
famolencs a tothora
i, no saciats amb les
seves menges, n'han
optat per endrapar-se'n
d'uns quants humans.
Ho fan a les nits i, d'amagat,
mentre desapercebudes
les criatures, somnien
en uns altres indrets.
Des que hi són conscients
què un munt de quitxalla
desapareix del planeta,
a cada segon,
de darrere de les
espatlles, als homes els
hi creixen ales d'eburni,
i, ja comencen a emprendre'n
tresqueres d'ocellam.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada